…doncs avui, 10. Perquè del que es tracta és d’anar acumulant i acumulant quilòmetres a les cames. És la meva manera particular d’anar-me preparant la Marató de Donosti, marató a la que -finalment- no podrà acompanyar-me la Marta pel tema de no poder agafar-se de festa el dilluns 29 (jo no estaré com per tornar en cotxe des de Donosti la tarda de diumenge...)
Inicialment havia previst anar al Club per fer uns 15-20 quilòmetres en bici; però finalment m’he pujat a la cinta i, xino-xano, he corregut 10 quilòmetres com aquell que no res: els primers 8 “al meu ritme de marató” (6:00 el quilòmetre), per acabar fent els 2 últims “sprintant versió Txabi”, o sigui, a 5:00 el quilòmetre; total, 58:05 i cremant 860 calories... i suant com un verro la nit abans de Sant Martí !.
No. Encara que no us ho cregueu, avui tampoc m’han entregat el cotxe nou. És per matar-los ! (si divendres eren excuses d’allò més kafkianes, les d’avui ja ni us les explico...). Si demà no me’l donen, dimecres sortiré als diaris, us ho ben asseguro (a la premsa els hi agraden els piròmans, i jo els hi penso cremar el “chiringuito”).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario