Després de llevar-me lleugerament “resacós” del esplèndid festorro d’aniversari de la Lourdes A. (impressionant “jaima marroquina” instal·lada ex professo per a l’ocasió a “La Font del Lleó” ), avui he viscut una situació totalment nova per a mi: veure’m prenent mides al pis de la meva filla; ojo al dato: al pis de la meva filla; perquè, sí, definitivament i després de que a la feina li fessin una molt bona oferta, l’Andrea aixeca el vol i se’n va a viure sola, sola, soleta. Algun dia escriure quelcom sobre això. Avui el meu cap és un enorme giravolt de sensacions i de sentiments contraposats, difícils ara mateix de plasmar per escrit. Per cert, es complica la possibilitat de que la Marta m’acompanyi a Donosti: si s’agafa el dilluns 29, aquella setmana només treballaria dimarts i dimecres, perquè dijous ja se’n va de viatge a Bèlgica amb sa mare.
Espero que el nostre bon amic Murphy no faci acte de presència demà, perquè aquest migdia ja li he fet entrega a Jordi del meu -seu ja- BMW i, si demà al matí plou, se’m girarà feina per anar a la feina perquè el cotxe nou no crec poder anar a recollir-lo fins al migdia o a mitja tarda.
Entra una cosa i l’altra, ni ahir ni avui no he corregut res. Acaba de començar el partit del Barça i crec que el que faré -ara mateix- es agafar l’iPod amb el accessori de la radio i sortir a córrer per la Diagonal sentint el partit.
Som-hi !
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario