Passen ja deu minuts de les set del matí d'aquest diumenge de Marató. El despertador ha sonat a un quart de set, m'he llevat, dutxat i baixat a la cafeteria del hotel a esmorzar amb en Xavi. Aquí si que ha “fallat” l'hotel, perquè “no han pensat en nosaltres” i el que hi havia era el clàssic esmorzar de cereals, croissants, melmelada, llet, cafè... i para de comptar. Rés d'ous, ni embotit, ni pasta...No plou, i això és una molt bona noticia (encara que, quan he tret el nas pel carrer, he vist dos pingüins passejant pels voltants del hotel amb bufanda i guants!, collons, quin fred que fot !). El que no és cap bona noticia es la -fins ara desconeguda- punxada que tinc al genoll esquerra, al final de dalt del cap de la tíbia (vegeu foto); ja em va semblar sentir una molèstia ahir al vespre, quan vaig sortir a córrer una estona (tres voltes al Estadi d'Anoeta pel seu perímetre exterior). No sé, ja ho veurem; potser quan s'escalfi s'alleugi una mica i no em molesti per córrer. O no...
Tinc tota la roba per córrer a sobre el llit, esperant decidir què em poso finalment per córrer aquesta Marató hivernal. El que està clar és que -i com que estem “enganxats” a la línia de sortida- no sortirem del hotel fins a pocs, pocs, minuts abans de les nou per tal de no agafar un fred innecessari; hem quedat tots a la recepció del hotel a un quart de nou, per petar la xerrada prèvia i fer-nos les fotos. El que deia de la roba: m'haig de decidir:
- lleuger de roba ja de sortida, aguantant el molt de fred inicial,
- o anar “de cebolla”, és a dir, a capes: portar més roba del compta posada i anar-me-la traient a mida que vagi avançant la Marató i vagi entrant en calor (ja !).
L'experiència berlinesa em diu que “de perdidos, al rio”, i que el millor pot ser el ja sortir “a pecho descubierto”; però avui no ho tinc tant clar (fot una rasca de la bona per aquí...). Així que, si d'aquí a un quart de nou no canvio d'idea, correré amb
- el culotte negre,
- els mitjons negres “micronosequé”,
- la samarreta tèrmica calefactora noruega negre,
- em posaré a sobre la “estupendíssima i glamourosa” samarreta marró de la Cursa de Sants 2009 (que llençaré ja abans del quilòmetre 5)
- i el stop-wind negre que, depenent del fred em trauré al quilòmetre 5 o al 20 (donat-li a l'Ester o a la Belén, que estaran pel recorregut).
I el gran dubte és:
- les sabatilles Saucony berlineses (teòricament ja “pre-jubilades, però que m'he portat a Donosti “porsiaca”) o les Asics ?.
Just abans de sortir, tiraré una moneda al aire: si surt cara, correré amb les Saucony; si surt creu, no correré amb les Asics (chist).
Osti tu, i d'en Jordi Riera ni noticies; no sabem si ha vingut finalment a Donosti o no; des d'ahir al migdia en Xavi li va enviant missatges i no n'ha respòs ni un... esperem que avui, a un quart de nou, s'apropi per la recepció del hotel per sortir amb nosaltres.
Senyores, senyors, em vaig a vestir perquè, com diu la dita... “comienza el espectáculo”.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario