Tot i que per aquest cap de setmana, que anirem a Son (un petit poblet a dalt de tot del més llunyà dels Pallars, a prop d’ Esterri d’Àneu) el meu cunyat em deu tenir preparada una excursió per alta muntanya (com l’any passat) d’aquelles que “estoven bessons i quàdriceps”, avui me n’he anat tot decidit cap al club amb la intenció de córrer una mica, després del “parón” d’ahir. I, com sempre, no tenia ni idea del que anava a fer; total, que he pujat, he arrancat a córrer i he anat canviant de ritme sobre la marxa durants els 5 quilòmetres que he fet:
2,5 quilòmetres a 5:27 - 2 quilòmetres a 4:36 i fent uns darrers 500 metres a 4:16, cremant unes bones 430 calories en menys de 25 minuts.
I crec que, malauradament, avui he fet una trista constatació: definitivament haig “d’aparcar”, i col·locar en el meu museu particular, les meves velles i estimades Saucony berlineses. I és què ja fa un parell o tres de sessions que, l’endemà de córrer amb elles -i això que és a la cinta- tinc molèsties als ossos del peu; i crec que és perquè les meves companyes a Berlín, les que van xapotejar amb mi en mig de la pluja durant més de 42 quilòmetres, ara fa un any a la Marató, ja han perdut gran part del seu amortiment a les soles i el peu crec que se’m ressent. Per “caminar por ahí” no hi cap problema però, per córrer, ja han donat de sí tot el que tenien que donar... i de quina manera !. Què hi farem !.
(C.Q. 1.213 133-564-649)
No hay comentarios:
Publicar un comentario