TORNANT A CÓRRER PER LA CARRETERA DE LES AIGÜES

És tot un luxe poder tenir tant a ma un lloc com aquest per poder córrer, amb tot Barcelona als teus peus i amb la mar al fons...

Sense pensar-m’ho gaire, la veritat -i després de dos dies inactiu- me n’he anat cap els voltants de les sis a la Carretera de les Aigües (tot i que he sortit de casa amb la intenció inicial de córrer per la Diagonal... jo i el meu criteri !).

He fet els vuit quilòmetres des de Plaça Mireia i fins passat el pont que creua la carretera de Vallvidrera i tornar; la temperatura era ideal, en haver plogut fins a primera hora de la tarda i haver refrescat l’ambient (el que no ha evitat, però, que acabés xop, xop, xop, en els 43:30 minuts de cursa, dues paradetes incloses). I no sé si és perquè avui era La Mercè o el perquè era, però avui no m'he trobat gaire bé a ningú corrent amunt i avall, ni tampoc caminant, ni amb BTT.

D’aquí a una estona, cap a Can Barça; l’assemblea acaba de ratificar l’acord amb Qatar Foundation (faltaria més...) i ara estan amb les votacions del “Camp Nou sense fum” i de “la Grada Jove”: jo, particularment, dic NO a les dues (i això que no soc fumador).

(C.Q.  1.190  130-554-636)