… però avui, més ràpid.He arribat tard al Club com per poder sortir a córrer amb els companys. Així que, tot i que la temperatura que feia a la sala era infernal, m’he pujat a la cinta amb una única intenció: trencar amb aquesta tendència en la que darrerament he entrat, que no és altra que la d’anar “al trote cochinero”, a ritme constant de 6:00 minuts el quilòmetre, perquè és perillós per a mi perquè m’hi acostumo ràpid. Sense tornar a les sèries, encara, sí que he deixat “el trote cochinero aparcat”: he fet 2 quilòmetres a 5:27, uns altres 2 quilòmetres a 5:00 i un darrer quilòmetre a 4:36, per acabar cremant 437 calories en 25:37 minuts; gaire bé 4 minuts menys que dilluns...!. M’haig d’acostumar a no córrer mai, a la cinta, per sota de 5:27; haig de poder instal·lar-me en el 4:36 com a velocitat "normal meva", perquè tinc la sensació que he “agafat més fondo”, però que he perdut velocitat, i això s’ha de capgirar.
(C.Q. 1.137 124-534-603)
A mi el Per m'ha posat a fer cinta per les sèries i trobo que les velocitats són enganyoses. Pots anar molt més ràpid que al carrer sense cansar-te.
ResponderEliminarDilluns anava a 5:00 a la cinta i el pulsòmetre no va pujar de 158 i en canvi ahir a 6:35 corrent fins el Cervantes pujava 165 pulsacions