Sentència de l'Albert dilluns passat, a compta del meu pobre resultat a La Cursa de La Mercè:
- El que et passa, Txabi, és que "t'estàs amariconant" corrent a la cinta a velocitats tan lentes...
I potser té raó: m'he acostumat a anar fent 10 quilòmetres a ritme “marató”, a 6:00, i després em costa accelerar aquest ritme a les curses.
Per intentar “desamariconar-me” una mica, avui he començat a posar-hi fil a l'agulla: han tornat les sèries !.
I una sèrie relativament ràpida: he completat 6 quilòmetres:
5 quilòmetres, fent cadascun d'aquests 5 quilòmetres en dos trams: 250 metres a 6:00 i 750 metres a 4:36 (a 10 i 13)
i el darrer quilòmetre fent els primers 250 metres a 6:00 - i els darrers 750 metres a 4:16 (a 10 i 14)
completant la sèrie en 29:35 i cremant 510 calories. He acabat bastant fos, empapat... però content, sense molèsties.
Per poc que pugui, a partir d'ara només faré sèries; més curtes o més llargues, però sèries. Sí que he notat avui, però, que el ritme durant el temps de recuperació (6:00) era massa lent. Els propers cops, la sèrie la faré a 5:27 en lloc de a 6:00 i a 4:36. I la alternaré altres dies amb una sèrie, més ràpida, però de dues tirades de 500 metres, a 5:00 i a 4:16 (a 12 i 14).
Està jugant el Barça i estem perdent 2-1 a València... però queda temps, moooolt de temps encara (els del “guapo, ric, excel·lent jugador i envejat” han empatat a Santander).
Cuidado con las series Txabi, te puedes lesionar (más). Siempre día de descanso después, y intercalando con tiras cortas/rápidas y tiras largas/lentas. No más de dos por semana!
ResponderEliminarNo más de dos por semana, eso ya te lo bien aseguro yo, Per (no estoy para muchas más fiestas...)
ResponderEliminar