Us ho ben prometo que tenia la intenció de fer bondat i que només volia anar al club a fer la clàssica “recuperació activa” post-cursa, fent una mica de bici; i inicialment, així ha estat: he pedalejat durant 10 quilòmetres en menys de mitja horeta, tot xerrant amb la Carolina, que padalejava al meu costat, i engrescant al Jordi, tot un “esquaix-man” -que avui estava corrent a la cinta com un boig- a que surti a córrer amb nosaltres (diu que vol tornar a fer la Marató de Barcelona, i sembla que l’he engrescat a que vingui a fer amb nosaltres La Mitja de Tarragona). Després de la bici he anat a fer una llarga sessió d’estiraments (em noto carregats els quàdriceps, sobre tot el de la cama dreta). I quan ja estava a baix, a punt d’entrar al vestidor, m’he creuat amb la Mercedes que m’ha dit:
- ¿ Què Txabi, ya no juegas nunca a soft-ràquet... ?.
I, ja em coneixeu, es necessita molt poc per engrescar-me.
- Venga, va, pero sólo una partida Mercedes, que hoy estoy cansadete...
I, és clar, d’una partida rés de rés; hem acabat anant al millor de cinc sets, amb resultat de 3-2 al meu favor (guanyant el primer, el quart i el cinquè) però això avui era el de menys; ja ni recordava el temps que feia que no jugava a soft-ràquet (possiblement, des d'abans del mes de març).
El genoll... ? sin novedad en el frente !.
(C.Q. 1.182 129-554-628)
No hay comentarios:
Publicar un comentario