És el que jo li dic “anar fent fons d’armari
de quilòmetres” després del obligat “parón” pel punyeter abductor trencat.
Divendres al vespre em vaig dir que si feia
de Guardiola (o sigui, si em llevava dissabte ben d’hora ben d’hora) aniria
a ”a fer unes aigües” de bon matí.
Com ja és una mala costum darrerament, vaig
dormir de pena tota la nit, així que no va ser gens difícil que dissabte estès despert a
les vuit del matí (.. i també a les set, i a les sis). Esmorzar frugal...i cap amunt,
que fa pujada.
Un dissabte, a quarts de nou del matí... i ja
no hi havia lloc per aparcar a Pl. Mireia !. Estem bojos aquests runners!.
Jo, que em creia “muy chulito” havent-me aixecat tan
d’hora un dissabte per anar a córrer sol, i quan a poc d'arrancar a córrer vaig traspassar la primera de les passarel·les em vaig
creuar (ella ja anava de tornada) amb la gran Hasna Bahom, entrenant en
solitari. Jo vaig acabar completant 7 quilòmetres a una mitja força acceptable, en
les meves condicions actuals, de 5:13, en un matí molt més plàcid del que caldria
esperar d’un 11 de gener per allà dalt.
Aquesta tarda, possiblement “picat” per
realment poder complir amb la mitja prevista com a objectiu d’aquest any (de sortir
a córrer dia si, dia no), després de la siesta me n’he anat cap a la Diagonal fins
a Francesc Macià i tornar, per acabar completant 8,250 quilòmetres ben bons.
Els primers 5 quilòmetres d’avui -inesperadament-
els he fet tots per sota de 5:00 (4:51, 4:36, 4:55, 4:59 i 4:50). Cara amunt,
de tornada, la cosa ha afluixat una mica... i el promig final que m’ha sortit ha estat de 4:56 (...els primers 7
quilòmetres, perquè el Garmin “s’ha aturat” en arribar-hi i no ha comptat el darrer 1,250
quilòmetre, que he fet a bon ritme, el que fins i tot hagués millorat el promig
final). I amb el crono aturat, he creuat el Parc Cervantes cara amunt “al trote”.
Ara feia dies que no “em feia la Diagonal” i
no recordava lo “trenca ritme” que és, amb tantes i tantes aturades pels semàfors.
Però tot i això, no em puc queixar del resultat final.
La Cursa de Sant Antoni ja és aquí mateix. Aquest
any, el seu recorregut és lleugerament diferent, arribant fins el Passeig de
Gràcia per exemple... i passant per la porta de casa de l’Andrea, al carrer
Manso. I contra el que estava previt i dessitjat, no la podré fer amb la meva
llebre perquè, malauradament, esquiant fa uns dies s’ha trencat el cúbit i el radi del braç esquerra.
Ànims, Susanna! en un tres i no rés ja tornaràs a estar corrent... però no aquest diumenge. 
(C.Q.
51,5 6-13-38,5)
No hay comentarios:
Publicar un comentario