Doncs ja hi tornem a ser-hi…

Avui ja és 28 de gener (per cert, “Dia Europeu de la Protecció de Dades”, gaire bé com si fos “el nostre patró” a la feina). D’aquí a 5 dies, una Mitja Marató pel davant... i com sempre, o com gaire bé sempre, la torno a afrontar sense preparar-la “como mandan los cánones”. Està clar que no tinc remei...

 

Des de que va començar l’any només he corregut 66 quilòmetres (en 28 dies! i això comptant els 10 de la Cursa de Sant Antoni de fa dos diumenges). Una bona, o mínima, preparació per una Mitja Marató, exactament no ho és, la veritat.

Però... sabeu què passarà ? que diumenge arribaré a Granollers enfundat en el meu altra alter ego, el d’en “Txabi competidor” i tot anirà sobre rodes (tot i què, com veieu en el perfil, aquesta Mitja "tira amunt"...).

Què patiré ? segur ! (però ho faria igual si anés més preparat, doncs aleshores m’exigiria molt més del que ho faré diumenge).

A mi no m’agrada entrenar ! ...el meu entrenament és la competició ! Jo no vaig a guanyar cap cursa; jo el que vull és sentir-me corredor al costat d’altres corredors al meu voltant, escoltar el soroll de les petjades pel davant, pel darrera... veure les cares de patiment, d’esforç, escoltar els ànims de la gent a les voreres (i més en una mitja com la de Granollers). Els que no correu curses no podeu ni imaginar-vos el què és sentir l’alè de la gent en moments en que “ja vas tocat” (bon encert el moment en que algú va decidir -i que ja s’ha generalitzat- el posar els nostres noms de pila en els dorsals).

 

Què 21,097 quilòmetres són molts quilòmetres ? Potser sí, però no em preocupa; a mi ja no m’ho semblen (tot i que mai entrenaria fent 21 quilòmetres, això també us ho dic): jo corro contra mi mateix, jo no em marco grans objectius: jo el que vull, el que m'agrada, és córrer !. I això és el que faig, el que faré diumenge a Granollers; i el que faré també el dia 16 a la Mitja Marató de Barcelona, de la que ja tinc dorsal assignat: 2865; són dues mitges maratons que em prepararan, de conya, per afrontar el gran repte del mes de febrer: el dia 23,  La Maratest 30 km. . Serà el millor dels entrenaments possibles. A veure si puc repetir, o millorar, "el tiempasso" de l'any passat: 2:53:10. I és què per mi, aconseguir baixar de 3:00:00 en una cursa de 30 quilòmetres és un tiempasso, què voleu què us digui (...és anar a una mitja per sota de 6:00 el quilòmetre).

Algun dia algú hauria d'analitzar cóm pot ser què, a la meva edat -gaire bé 57 “tacos”- i sense experiència prèvia, ni preparació en això del córrer abans dels 51, pugui córrer (en temps força més que acceptables) sense entrenar; bé, jo dic que per mi el competir és entrenar i que, si entreno massa, estic cansat per competir.

Crec que conec bé el meu cos i sé cóm dosificar-lo; no el porto mai al límit. Suposo que si fes un pla seriós d’entrenament, els meus resultats -en millora de temps- serien rellevants. Però, avui per avui, corro per gaudir del córrer. Què hi farem: jo soc així.

Tant soc així que diumenge, a Granollers (on tinc la meva MMP en Mitja Marató amb 1:50:04 del 2011) possiblement millori aquest meu millor temps. Dependrà d’un munt de coses (fred, o molt fred, vent, ànims aquell matí...) però quelcom em diu que serà una bona cursa per mi. Divendres començaré a “escalfar motors” anant a recollir el dorsal (i la generalment generosa bossa del corredor d’aquesta mitja). És el primer moment “engrescador” de les curses: viure el ambient previ, amb els companys -coneguts i desconeguts- anant a buscar el seu dorsal, comentant sensacions prèvies (com a tot bon runner, sempre, o gaire bé sempre, negatives... com preparant-se pel resultat final).

 

 Diumenge serà un gran dia.... ja ho veureu !