Serè un bon runner…

... així que, amb temps, vaig a començar a preparar-me el seguit d’excuses per demà.

  Primer dorsal després de molt i molt temps. .

Després de no córrer una cursa des del passat 17 de novembre (amb MMP, això sí) i d’estar-me 62 llarguíííísims dies sense competir, demà hi torno (havent entrenat, com sempre, poc o gens). Així que ja és hora de que em vagi preparant el “rosario de excusas” per deixar-me-les anar demà després de la cursa:

- Portava molts dies parat, sense competir...

- No m’he recuperat de la ruptura del abductor...
- Tenia els bessons molts carregats...
- Els quàdriceps, durs com una pedra...
- Estic molt refredat, em costa respirar...
- És que no he entrenat gens...
- No he dormit gens aquesta nit, nerviós per la “rentrée”...
- Jo, que no me’ls poso mai, avui -precisament avui- m’ha donat per posar-me els putos mitjons compressors...
- L’esmorzar m’ha sentat com el cul...
- No hauria d’haver anat tant abrigat...
- He sortit des de molt el darrera...
- Com sempre, he sortit molt fort al principi, i ho he pagat...
- Se m’ha aturat el Garmin i m’he atabalat...
- ................

 

Aquestes, i d’altres més (quan volem, els runners som molt enginyosos) son les excuses que ens auto-expliquem per “justificar-nos”. Doncs bé, jo ja les tinc; però quelcom em diu que no les hauré de fer servir perquè, ho sento però...

 

...demà, “ho petaré”!.

 

No us dic que caurà la MMP del Clot, però sí que l’esperit competitiu d’en Txabi no te rés a veure amb l’esperit runner d’en Txabi quan entrena en solitari (o al menys, així ho vull pensar).

En menys de 18 hores, el desenllaç...