(m’acabaré fent soci numerari d’aquesta “Cofradía”
si la cosa no canvia...)
Jo no parlava en conya quan deia que això, el
tornar a agafar la forma, em costaria… però no creia que tant !. Estic a anys
lluny del Txabi del 20 de novembre !.
El diumenge, vigília de Reis, vaig anar a Can
Carelleu (CC a partir d’ara), sense saber ben bé què fer. I vaig optar
per la bici: finalment, 13 quilòmetres en 25 minutets i cremant 250 calories,
que després del “pasotes culinaris” de les festes no anaven del tot malament.
Cap molèstia ni al abductor ni als abdominals en pedalar; no puc dir el mateix
al fer els estiraments amb la cama esquerra: fa pupa.
Descans dilluns i dimarts... sortint a córrer
fa una estona avui dimecres. Lo de sortir a córrer és un dir: puro “trote
cochinero”, del més miserable, des de casa i fins a Can Mèlich i tornar (a l’anada
m’he creuat amb els companys del Tribanda, perquè no he arribat a temps per
sortir amb ells... i menys mal!); si a sobre li afegim que estic constipat, ja
teniu el quadre sencer del meu patètic ritme i estat de forma actual. És totalment
inviable, avui per avui, el que pugui completar
una cursa de 10 quilòmetres fent-ho per
sota de 55 minuts (55!); és literalment impossible. Exagerat ? Gens ni mica. O
em poso les piles i persevero d’aquí al
19 (tinc 10 dies) o faré el ridícul més espantós a la cursa de San Antoni. Per sort, corrent, no tinc cap molèstia pasats els primers 50 metres.
(el ritme de “fer quelcom” sí que l’he agafat
des d’inici d’any: he sortit l’1, el 3, el 5 i el 8; en 8 dies d’any m’he exercitat en 4, o
sigui, el 50%, dia si-dia no, que era l’objectiu/any inicial; ara, a mantenir-ho, que m’espera
un febrer “de muerte”!).
(C.Q. 36,5 4-13-23,5)
No hay comentarios:
Publicar un comentario