Això em costarà, ja ho veureu…

Val sí, d’acord, vinc de 40 dies parat (i quan dic “parat” vull dir parat, sense fotre absolutament res, només fent exclusivament “bondat”). Però és alarmant la pèrdua de forma física que m’ha caigut al damunt. Impensable venint de on venia, d’un esplèndid mes de novembre amb Cursa de la Amistat (millorant temps), el Cross de Sants, la Behobia - San Sebastià (millorant temps)  i amb el “remate final” de fer MMP a la Cursa del Clot (...i tot això en només 17 dies). Estava "on fire", que dirien avui "els modernos". Però, com ja sabeu, el dia 21 tot es va esgarrar.

Cansat i fart de no fer rés, vaig sortir diumenge per “estirar una mica les cames”, per tornar a sentir-me corredor... i vaig acabar fent 5 bons quilòmetres, i a un ritme més que acceptable. I no vaig deixar passar tres dies i, per Cap d’Any, dimecres, em vaig fer gairebé tota la CDLA, amb força estona corrent (12,5 quilòmetres), i a un ritme molt més que acceptable.

Presumint de cosina...

Avui he tingut els meus dubtes. El dolor al abdomen persisteix quan hi ha pressió sobre la zona i durant els primers minuts de córrer, però després -en calent- desapareix i no em molesta gens ni mica corrent . A més a més, avui he tingut un agradable i molt amorós  “dinar-sorpresa”, inesperat i planejat a molt darrera hora,  amb part de la meva família, del que ens hem aixecat de taula passades les quatre.

Ja dic, no les tenia totes perquè només havia descansat un dia... però en arribar a casa he agafat una samarreta de màniga curta (la de la JB d’aquest any, no correguda, i que encara no havia estrenat), uns pantalons curts (no els “pirates” com diumenge i dimecres), el stop-wind, l’iPod shuffle... i cap avall que fa baixada ! (i mai millor dit, perquè, surti en la direcció que surti des de casa, sempre és cara avall... el que inexorablement vol dir que, la tornada, sempre, sempre, és cara amunt).

Me n’he anat cap a la Creu de Pedralbes, fent una primera “paradeta recupera-resuello” (*) a la Font del Cervantes, per continuar després cap a la Creu de Pedralbes (segona “paradeta recupera-resuello”), baixant després per Avda. Pedralbes i fins la Diagonal (tercera “paradeta recupera-resuello”). Diagonal cara amunt fins a l’entrada del Parc de Cervantes (quarta  “paradeta recupera-resuello”) i creuant caminant (completament a les fosques, tot val a dir-ho) el Parc Cervantes cara amunt. Un glopet d’aigua a la font i ja, d’una tirada altra cop, fins a dalt de casa. 6 quilòmetres en 31:26 en moviment, a 5:14 de ritme promig (gens malament tenint en compte el molt “cara amunt” que he tingut que fer).

http://connect.garmin.com/page/activity/activity.faces?activityId=423956103&actionMethod=page%2Factivity%2Factivity.xhtml%3AuserSwitcher.switchSystem&cid=41426162

Susanna, creuant meta en
40:19 (MMP) a la Cursa dels Nassos

(*) quan parlo de “paradeta recupera-resuello”, parlo d'aturar-me 15/20 segons... és més una qüestió mental que una necessitat real de fer-ho... però ara mateix, tal i com estic, ho agraeixo.

Però el problema és que “em noto buit”, sense forces... em costa molt mantenir el ritme (tot i que els meus temps semblin desmentir-me). No sé, és una sensació de “no llego”, “me faltan fuerzas”...

Confio i desitjo que tot serà qüestió d’anar fent quilòmetres (...i de passar pel gym algun que altra cop a fer bici i alguns exercicis de reforçament de cames, que no tot ha de ser córrer).

Us deixo aquí el meu merescut petit-gran homenatge a una personeta que ho dona tot sempre; competitiva com pocs, amb un gran esperit de superació constant molt més que envejable... és la més gran, sempre lluitant "entre gigantones".
Què us pensàveu, que la meva llebre era una llebre qualsevol ?.
 

(C.Q.  18,5  2-0-18,5)