Si és que
ja m’ho deia el meu pare des de ben petit:
-“escolta’m
bé, nano: recorda sempre que la confiança costa molt de guanyar, i que costa molt,
i molt poc de perdre...”
Doncs bé,
diumenge -i avui ho tornat a constatar- la confiança té una cosina-germana: la
Forma.
I és que
aquesta, la forma -al igual que la confiança- només tu saps el que et costa de
guanyar... i el poc, molt poc que et costa de perdre-la.
Els meus pobres dígits
del irregular 2013,que ahir varem deixar enrere, són aquests:
89 dies
d’activitat esportiva en tot l’any (...dels 365 dies que té l’any! penoses
estadístiques: gaire bé 1 dia fent quelcom d’exercici...i uns altres 3
descansant)
he fet 900
quilòmetres (exactes):
-175 en
bici estàtica,
-i uns
altres 725 corrent, ja fos competint o entrenant (sí, sí, entrenant, perquè algun cop sí
que he entrenat durant el darrer any, què us pensàveu?).
Així que
he decidit que aquest any no em passarà el mateix; i tot i que “la cosa encara
no va bé” (no em molesta per córrer, però hi ha quelcom "aquí dins", als
abdominals inferiors, que no rutlla del tot i que, entre d’altres coses, no em
permet estirar bé en acabar de córrer) aquest matí 1 de gener, i com deia en
Pep Guardiola (“ben d’hora, ben d’hora”) he posat a zero el compte-quilòmetres
d’aquest any i me n’he anat cap a la Carretera de les Aigües (CDLA, en
endavant).
Tot i que
me’n vaig anar a dormir cap a les dues i “pico” i que m’he despertat un parell
o tres de cops durant la nit, m’he llevat ja a un quart de nou; un esmorzar
lleugeret i anar fent una mica de temps a casa, per no començar a córrer amb el
suc de taronja, el cafè amb llet i les galetes -les 8 Maria Dorada Marbú de
sempre (ni 6, ni 7 ni 9: sempre 8)- pujant i baixant.
Constatació
de fets: NO puc/NO sé, córrer amb samarreta de màniga llarga; i molt menys amb
la meva estimada tèrmica CRAFT (tot i que, quan poc abans d’un quart de deu, he
arribat a Plaça Mireia la temperatura era -i s’ha mantingut tota l’estona- a només
1 grau, i amb un ventet lleuger, no gaire emprenyador). Avui, com diumenge, portava
la Craft i el stop-wind... i anava fregit!.
Ben bé no
sabia què havia pujat a fer a la CDLA. Però improvisant com faig sempre (i aquest
cop amb l’iPod Shuffle a tota castanya a les orelles) per tal d’escalfar en lloc d’estirar, m’he posat a
caminar a bon ritme cap a la primera de les passarel·les, en un matí fresc, molt
solejat i preciós. Un cop he arribat a la passarel·la (a les 09:31) he posat en
marxa el meu Garmin i he començat a córrer, a un ritme suau de +/- 5:10 durant
els tres primers quilòmetres i fins a la passarel·la de la Carretera de
Vallvidrera. Un cop allà, m’he tornat a posar a caminar en direcció al Pla dels
Maduixers, per tal de completar la CDLA. Però havia quedat amb Marta per marxar
de casa d’hora, així que al cap de uns 3 quilòmetres caminant he girat cua... i m’he
posat a córrer de tornada a Plaça Mireia.
La meva
intenció era la d’anar a ritme de trote “mucho más que cochinero” (per sobre de
6:30, per tal de no forçar la màquina) i he anat fent esforços per a
complir-ho... però no he pogut: i és què quan em poso a córrer “no controlo”,
així que els 6,5 quilòmetres de tornada -fets d’una tirada, sense parades- els
he acabat fent a 6:23, 5:46, 5:44, 5:39, 5:28, 5:48 i 5:05.
Bones
sensacions, gens de molèsties ni a la zona del abductor ni a la zona abdominal
en córrer (no així en fer els estiraments a la cama esquerre)... però una
absoluta sensació/realitat de “falta de forma, de ritme, de fondo”, tot i que aquests segons 6,5
quilòmetres els he fet sense defalliment, ni sensació “d’anar-me arrossegant”
(que no està gens malament després del puto llarg parón per l’accident de
moto). Hauré de plantejar-me, seriosament i sense excuses, el fer (dia sí-dia
no) alguna que altra sortideta i/o anada al gym (per enfortir les cames sobre
tot) confiant en què “el fondo”, la resistència, l’aniré agafant altra cop
corrent. No n’hi ha un altra, perquè d’aquí a 18 dies, “La Cursa de Sant Antoni” amb l’objectiu de “fer marca”. Així què no me'n queda un altra....
El ja tradicional dinar de Cap d'Any m'ha ajudat a recuperar les forces i les energies deixades aquest matí a CDLA (si demaneu la seva "Cazuelita de Pescado y Marisco", feu-los cas quan us diguin: "recomendable como plato único", perquè, de "cazuelita", ná de ná...).
Us deixo
l’enllaç de la retransmissió del “piro-aqua-musical” de Cap d’Any des de
Montjuic, emès ahir per TV3; rés a veure amb la “casposa” retransmissió immobilista,
any rere any, des de la Puerta del Sol de Madrid. I és què, “la Marca Barcelona”,
és molta “Marca Barcelona” (amb, o sense “relaxing cup” dels collons...).
Engego el
compte quilòmetres d’aquest 2014:
(C.Q. 12,5
1-0-12,5)
No hay comentarios:
Publicar un comentario