Falten pocs minuts per les onze de la nit; fa una bona estona que en Ibagaza s’ha tret un centre amb l’esquerre que en Pirés ha “clavat” amb un bon cop de cap a la xarxa dels “merengotes”; si això acaba així… AVUI JA SEREM CAMPIONS DE LLIGA ABANS I TOT DE SORTIR A JUGAR DEMÀ !!!.
I parlant de demà... cursa habemus !!!. I tal com esperava, m’ha retornat el neguit habitual de qualsevol dia pre-cursa; menys mal perquè, com deia ahir, per aquesta cursa de Cardedeu no estava gens “endollat”. Però tot ha estat tornar del cine (Ángeles y demonios) i començar a preparar la roba (samarreta -la dels runner’s Can Mèlich finalment- el culotte, les sabatilles -les Saucony, finalment- els mitjons “light”, el pulsòmetre, la gorra “fosforito”... i, com no, l’iPod), i tots els sentiments pre-cursa s’han posat en marxa com sempre. Finalment la Marta no vindrà amb mi (es que és un conyàs el aixecar-te tan d’hora un diumenge per anar fins a Cardedeu per només veure’m arribar..), així que “me lo lidiaré todo yo solito...” (botifarrada inclosa).
Vinga va, un pronòstic per demà (la cursa és mixta, asfalt i terra): 47’30’’. Veurem, perquè porto un refredat a sobre de tres parells de collons, amb “moquillo” inclòs.
“... escampa en una Vanguardia la fiambrera, y se festeja con media botella de Priorato y se calienta con sol y permanganato. Y arrepenchao en la sombra duerme la siesta soñando con hacerle a su capataz la vaca y que gane fuera el Betis y el Barça en casa. Vale, que cuando no hay suerte ni “calers” vale, que no hay dios que encuentre el norte si no le salva un catorce. Vale, que cuando el Sol plega y baja el andamio vale, que tiene agujetas en su alma robinada y que mañana su historia no habrá cambiado nada” (JMS-Caminito de la obra, 1975).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario