BUEEEEEENO …..

… com diria en Laporta: “…que no estamos tan mal”.

Avui he complert la meva penitència per la “pájara” de diumenge passat. Com sabeu, anava tocadet de quasi totes bandes, però en llevar-me les sensacions han estat bones. Tan sols una novetat amb respecte de totes les curses anteriors a aquesta (i que demostra el “immens grau d’intensitat” en que la vivia en els seus instants previs): he dormit com un tronc tota la nit i, per primer cop, m’ha llevat el so del despertador.

Aprofitant que anava “enxipat” he pogut entrar pel calaix d’entrada a Casp amb Passeig de Gràcia. A poc d’entrar-hi, han aparegut “el 75% dels noruecs trotadors”: la Belén, en Per i l’Erik (el menut ha decidit quedar-se a casa aquest cop). Ells tres i jo equipats amb la “naranjito” dels runners de can Mèlich, “fent club”. La Belén anava bastant tocada d'una cama, així que des de la mateixa sortida l’hem hagut de deixar enrere, per tal de que anés al seu ritme; els altres dos noruecs trotadors i jo hem enfilat el carrer Aragó a molt bon ritme... i fins arribar a les rampes de pujada a Montjuic. A mi, particularment, m’ha passat factura en el tros del carrer Dels Jocs del 92 i -sobre tot-el Passeig Olímpic, abans d’entrar al Estadi. Ha estat en aquest lloc on, en plena pujada i suant com un vedell, per darrera he sentit el:

- Vinga Txabi, amunt, amunt... !!!

Eren en Juan Carlos i l’Artur... que poc a poc m’han anat deixant enrere.

El moment de l’entrada al Estadi es quelcom esgarri fador. Pensava, quan passava pel túnel que dona accés a la pista (que tants cops hem vist tots per televisió) en què i com es deu sentir un corredor de Marató en uns Jocs Olímpics quan, després de gaire be 42 quilòmetres corrent (... i acabats en aquesta pujadeta maleïda) surt a la claror del dia altra cop, trepitja el tartan del Estadi, rep l’ovació del públic i dona la seva darrera volta (ja sigui triomfal o no).

Jo he fet els gaire be 400 metres dins l’Estadi veient tota l’estona el clatell dels noruecs trotadors a uns 10/15 metres davant meu, i he anat aguantant aquesta distància fins al final del carrer Floridablanca (allà, ja se’m han anat una mica). Abans, el meu temps d’arribada a l’Estadi havia estat de 34’44’’; el temps als 7 quilòmetres -ja fora l’Estadi i abans de la baixada cap a La Font del Gat- de 37’30’’ i els 9 quilòmetres de 47’20’’. Al final, l’entrada per sota l’arc final, al ben mig de la Plaça Catalunya ha estat en 58’08’’. Repeteixo, gens malament tenint-ho en compte tot.

Temps de la gent de Can Mèlich:

L’Artur - el 901 - en 54’16’’ - a 4'58'' el quilòmetre
En Juan Carlos - el 903 - en 54’18’’ - a 4'58''
L’Erik - el 1104 - en 56’49’’ - a 5'12'' (... requetebé !!!).
En Per - el 1115 - en 56’55’’ - a 5'13''
En Txabi - el 1280 - en 58’08’’ - a 5'19''
i la Belén - la 2520 - en 1h 12’28’’ - a 6'38'' (que, per estar com estava, està molt, però que molt be).

Particularment no sé si tornaré a córrer altra cop aquesta Cursa, però... perquè no ?. No sé, ja ho veurem amb el temps i les ganes. Per cert: ha tornat a fotre una calor de collons... Em reafirmo en la meva plena convicció de que soc corredor de tardor-hivern.

Ara son les 20,47 del vespre.... com l‘hi haurà anat a l’Albert la seva primera mitja “Iron man” ?. Confio en que per sobre de les seves expectatives (es un crack !).

.