ESTRANYES VIBRACIONS …

.

Estranya cursa aquesta de diumenge a Cardedeu. Vaig descomptant els dies que falten, però sense “trempera”, sense viure el moment de que arribi. Estrany, molt estrany en mi abans d’una Cursa, al menys fins ara. Vaig començar la setmana “actiu”, de dilluns a dijous, però sense forçar gens... però tinc estranyes vibracions. Potser és per tornar a córrer sol. Vulguis o no, quan corro amb els de la colla es un altra cosa, hi ha “ambientillo” els llargs minuts previs a la sortida, els comentaris, l’escalfament.. I a sobre Cardedeu no es precisament aquí al costat. Espero que, al menys, la botifarrada valgui la pena i em toqui el pernil o el viatge !!!.

Però tranquils, que quan arriba el moment de la veritat, d’arrancar la cursa, rodejat de corredors, tot canvia, tot es transforma.... es la competició, l’adrenalina, i “això no te preu” (com deia la samarreta del Dani Alves un cop acabat el partit de la Final).

.

“... a ese amor. A ese pájaro dorado que alza el vuelo y parte el cielo en dos rondando el Sol y el pecado. A ese amor caprichoso y libertario sin silencios que le hagan callar ni jaulas para enjaularlo, qué pena que no le siente bien la ropa de diario a su carita lavada. Ese amor vaya si es flor delicada...” (JMS-A ese pájaro dorado..., 1975)

.