... primer s’ha d’haver lluitat per arribar-hi; i no, no parlo de futbol aquest cop. El que parlo es de l’Andrea que, un cop més, ha arribat com a finalista d’un concurs periodístic al que es va apuntar; aquest cop no ha guanyat, però què hi farem, ja que pel que sembla no tots van jugar amb les mateixes condicions d’igualtat. De tota manera jo conec el treball que va presentar i era, és, una passada de ben ideat, ben currat, ben editat, ben “locutat” ... Bé, Andrea !!!.
Són ara gaire bé tres quarts de 6 de la tarda. Aixó vol dir que, d’aquí a poc més de 6 hores, el Madrid ens pot concedir el primer match-ball de la temporada. I tot això el dia en que ja es coneix quin serà el primer fixatge d’en Florentino Pérez com a President: i aquest no es un altra que.... Rafa Nadal (*).
Ara em posaré a buscar dades de la triatló de Sitges, per veure on haig d’anar a trobar-los demà al matí, en que -per altra banda- no és gens segur que no ens caigui un bon raig d’aigua, que el matí amenaça pluja... .
(*) crec que és per veure si, després del 2-6, ens poden guanyar el segon set....
".... a esa muchacha que fue piel de manzana se le quebró el corazón de porcelana, se le bebieron de un trago la sonrisa. La primavera con ella tuvo prisa. Y quién le hace entender que la entretuve ayer temblándome en las manos. Maldigo el no poder volvernos a esconder en el último rellano y a oscuras compartir un ramillete de promesas y oir, sobre las diez: Niña, la hora que es y sin poner la mesa..." (JMS-Piel de Manzana, 1975)
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario