DIMECRES 13 DE MAIG . . .

.

Son ja les 20,30; això vol dir que en menys d’un hora i mitja la pilota de la final començarà a rodar. Pel que se sent a les emissores de ràdio, i es veu per tele, l’ambient serà fenomenal, de gran germanor entre les dues aficions... al menys fins que acabi el partit i surtin els brètols de sempre espatllant la festa.

El meu palpi’t a tan poca estona de començar: 2-1 a favor nostre, marcant un dels gols “lo nen de Linyola”, es clar...

Avui he estat tot el dia per la província de Girona (Tamariu, Llafranc, Figueres, Platja d’Aro, Blanes) i encara he arribat a temps, cap allà les set i mitja, per apropar-me a fer “quatre cosetes” al club, bàsicament exercicis de força de cames i abdominals. I, per primer cop en aquests més de tres anys... la meva taquilla estava “sota mínims”, es més, després de posar-me la camiseta i els pantalons, les baldes estaven buides (al no anar aquest diumenge pel club, no vaig “reposar els stocks de roba”, i avui he fet net: només un parell de mitjons).

“... empeñado en barrer el atardecer sorprendí al viento. Era un chiquillo desnudo que al verme, me brinco al cuello y se puso a enredar con mi cabello. Temblaba su voz entre las ramas del manzano. Silbaba entre los cañizos cosas que uno anda cantando y nos pilló la noche conversando de atardeceres y de soledades. De andar y andar buscando verdades para encontrar siempre otra pregunta. Ir y venir, y no llegar nunca. Corazón de pluma p’a qué pierdes el tiempo conversando con la noche y con el viento” (JMS-Conversando con la noche y con el viento, 1975).

.