.
Demà, a aquesta hora, ja estarem al descans del partit de la final de "la Copa del que te dije".
Demà, a aquesta hora, ja estarem al descans del partit de la final de "la Copa del que te dije".
Hauran sortit els lleons a mossegar-nos des del xiulet inicial ?... ens hauran arraconat a la nostra àrea ?... o els hi harem ja fotut a la mitja part un nyap i hauran entrat al vestidor amb un parell o tres de golets ? (un d'ells de “lo nen de Linyola”, es clar...). No sé a vosaltres, però a mi, si ens la foten els del Bilbao m’emprenya menys...
Complint amb el ritual, han estat avui 10 quilòmetres en bici i estiraments. I, fent un exercici de força de cames, he sentit una sospitosa punxada al genoll dret, desconeguda fins ara: he parat ipso-facto, he baixat del aparell amb dolor... però s’ha anat passant i, a hores d'ara, res de molèsties.
Complint amb el ritual, han estat avui 10 quilòmetres en bici i estiraments. I, fent un exercici de força de cames, he sentit una sospitosa punxada al genoll dret, desconeguda fins ara: he parat ipso-facto, he baixat del aparell amb dolor... però s’ha anat passant i, a hores d'ara, res de molèsties.
“...cuando la llama de la fe se apague, y los doctores no hallen la causa de su mal, señoras y senyores, sigan la senda de los niños y el perfume a churros que en una nube
de algodón dulce le espera el
Furo. Goce la posibilidad de alborotar el barrio. Por tres pesetas puede ser bombero voluntario o galopar en sube y baja el mundo en un potrillo. Dos colorados tengo y uno tordillo. Anímese. Cuelgue el pellejo en la acera. Súbase al tordillo de madera. Olvídese de lo que fue y de qué modo. Brínquese a la magia de pasar de todo. Móntese en el carrusel del Furo. Súbase. Dos boletos por un duro...” (JMS-El carrusel del Furo, 1975)..
No hay comentarios:
Publicar un comentario