… que podré veure la final de la Champions "plenament integrat" !!!. No n’he tingut mai cap en ma vida, i ho faig ara que en tinc 52...Falta menys d’hora i mitja perquè la piloteta comenci a girar a Roma. D’aquí a una estona arribarà la Marta i ens en anirem junts cap el Club; en Martín (el meu veí argentí, més emocionat que jo inclús) hi arribarà cap allà dos quarts de nou.
Apa, anem-hi !!!
La cançó d’avui, no toca per cronologia, però és del tot adient... Un cop, ja fa un parell o tres de mesos, us en vaig escriure unes “estrofetes”: avui va sencera. L'alegria del joc adornada amb un toc de fantasia del nostre equip d'aquest any surt perfectament retratada en una de les estrofes d'aquesta cançó "kubalera"...
“...en Pelé era en Pelé i Maradona un i prou. Di Stéfano era un pou de picardia. Honor i glòria als qui han fet que brilli el sòl del nostre futbol de cada dia. Tots tenen el seus mèrits; lo seu a cadascú, però per mi ningú com en Kubala. Es prega al respectable silenci, que pels qui no l’han gaudit en faré cinc cèntims: "la para amb el cap, l’abaixa amb el pit, l’adorm amb l’esquerra, travessa el mig camp amb l’esfèrica engantxada a la bota, se’n va del volant i entra en l’àrea gran rifant la pilota, l’amaga amb el cos, empenta amb el cul i se’n surt d’esperó. Es pixa el central amb un teva-meva amb dedicatòria i la toca just per posar-la en el camí de la glòria". Visca el coneixement i l’alegria del joc adornada amb un toc de fantasia. Futbol en colors, bocada de gourmet, punta de ganxet, canyella fina.... Permeteu-me glossar la glòria d’aquests fets com ho feien els grecs uns anys enrere, amb la joia de qui ha jugat al seu costat i du el seu retrat a la cartera” (JMS-Kubala, 1989).
No hay comentarios:
Publicar un comentario