ENHORABONA, “PERIQUITOS”...

D'aquí a poc més d'una hora, “els pericos estrenen casa”.

Un, que de nano ha viscut molts i molts partits al vell Sarrià (és el que té el tenir ancestres “pericos”), no pot més que alegrar-se'n. Sincerament (a Montjuïc només he vist un sol partit, aquell en el que l'Òscar García es va empassar la llengua).

Dotze anys “de lloguer” a Montjuïc han desembocat, finalment, en un preciós, modern i molt “british” estadi (amb el públic “a sobre” dels jugadors, pressionant) ideal per veure i per jugar al futbol.

De la meva llarga etapa futbolera viscuda de nen recordo, molt especialment, certs “flash” d'infantessa, dels tants i tants partits viscuts a les graderies del vell estadi de Sarrià:

- Que els pares eren socis “de general” (jo també vaig arribar a ser-ho tres o quatre anys) i, per tant, ens ubicàvem -d'en peus- al gol de l'Avda. de Sarriá; i que en acabar el partits, i en ser jo “petit”, encongia les cames i sortia del camp sense trepitjar el terra “aprissionat” pels afeccionats que sortien per la única porta que hi havia a la cantonada de la graderia.
- Que abans d'anar a Sarrià retallàvem el tros del “Dicen” o de “El Mundo Deportivo” on sortien la resta de partits de la jornada per poder anar controlant els resultats en el “marcador simultáneo” que hi havia al darrera nostre (només alguns tenien aparells de ràdio per anar-ho seguint en directe).
- Que allà vaig aprendre, en aquelles grades sempre repletes, els insults més grollers que mai fins aleshores havia sentit (i que, obviament, a l'endemà següent al partit "estrenava" al cole...).

- Que els partits es jugaven a les cinc de la tarda (perquè collons s'ha trencat aquesta tradició, que tants i tants "nanos" portava als camps de futbol ?).
- Que em compràvem, sempre, uns caramels rodons, de colors...
- Que no se'm oblidará mai la meva primera semi-alineació que vaig arribar a memoritzar: la dels "Cinco Delfines": Amas, Marcial, Ré, Rodilla i José María.

- Que s'omplia Sarrià de blanc cada cop que venia el Reial Madrid (per cert, el primer partit de Lliga al nou "Estadi Perico" és contra el Reial Madrid d'en Cristianito Ronaldo i Kaká, precissament).
- Que les històriques i brutals patades d'en Gallego al Amiano se sentíem nítidament des de la grada.
- Que allà vaig aprendre el què és "el sentiment anti-culé més profund".

- Que les cues i els problemes per aparcar el cotxe els dies de partit no eren gens diferents a les d'ara.

... i el que avui, tants i tants anys després, ma mare encara no sàpiga de què va això del fora de joc !.

Periquitos... Felicitats !!!

-