.”Part SIX” - dimecres 12 d'agost de 2009”
Doncs no, avui tampoc “lo puto volcà” ens ha volgut ensenyar la cara; és més, avui no es veia res, de res de res... tot boira. Viatge fins a la costa del Pacífic acompanyats de Emilio José, Els Pecos, Dyango i molta 
música dels anys 70... i es que aquesta és la música “actual” que sona per les ràdios.
I amb boira hem anat fins a San Rafael, a mig camí del Pacífic. Riu-te'n de la boira de Vic... Però després el primer dia de Sol esplendorós per a nosaltres des de que estem a Costa Rica.
Hem vist per fi el Pacífic en arribar a Puntarenas i després ens hem apropat fins a les Playas de Doña Ana, un indret preciós. I es curiós que havent tingut -fins ara- possibilitat de tenir problemes amb animals, no ha estat fins arribar a aquesta platja que a la Marta no l'han mossegat... dos gossos al turmell; té collons la cosa !. Per sort, només “li han marcat les dents”, sense ferida.
Al bosc enganxat a peu de platja hem pogut veure -i fotografiar- a un grapat de mones “titís”, a les que els humans han malacostumat en donar-lis sovint de menjar (fruits, xuxes...).
De les platges del Pacífic ens hem endinsat altra cop cap al centre del país, camí de San José, per unes carreteres secundàries amb uns paratges meravellosos.
En arribar a San José (recordo: totalment “prescindible” de veure) hem aprofitat la tarda per anar a visitar el centre de la ciutat, els seus “carrers comercials peatonals”; realment decebedor... el mateix tipus de comerç de l'Espanya de finals dels 60.
Abans de marxar del país unes consideracions curioses:
1- No hi ha el nom a l'entrada de cap, cap, ciutat o poble pel que passes...
2-La ratlla continua a les carreteres es merament “decorativa”.
3-Les racions de menjar, sempre moooolt abundants, mengis on mengis.
4-La gent, tota, moooolt amable i carinyosa, gens “empalagossa”.
5-El país està abocat a l'ecologia, a la protecció i conservació de la natura, des del primer al últim dels seus habitants...
6-... tant que tenen un seriós problema de “poca lluminositat”: suposo que per no produir “contaminació lumínica”, a tot arreu hi ha manca de llum (costa llegir al llit, per exemple i tot te una semblança al tango “... i todo a media luz”).
Costa Rica, un país per anar-hi... i per tornar-hi !. Ens ha quedat bastant per veure.
Cambio y corto !
.
música dels anys 70... i es que aquesta és la música “actual” que sona per les ràdios.I amb boira hem anat fins a San Rafael, a mig camí del Pacífic. Riu-te'n de la boira de Vic... Però després el primer dia de Sol esplendorós per a nosaltres des de que estem a Costa Rica.
Hem vist per fi el Pacífic en arribar a Puntarenas i després ens hem apropat fins a les Playas de Doña Ana, un indret preciós. I es curiós que havent tingut -fins ara- possibilitat de tenir problemes amb animals, no ha estat fins arribar a aquesta platja que a la Marta no l'han mossegat... dos gossos al turmell; té collons la cosa !. Per sort, només “li han marcat les dents”, sense ferida.
Al bosc enganxat a peu de platja hem pogut veure -i fotografiar- a un grapat de mones “titís”, a les que els humans han malacostumat en donar-lis sovint de menjar (fruits, xuxes...).
De les platges del Pacífic ens hem endinsat altra cop cap al centre del país, camí de San José, per unes carreteres secundàries amb uns paratges meravellosos.
En arribar a San José (recordo: totalment “prescindible” de veure) hem aprofitat la tarda per anar a visitar el centre de la ciutat, els seus “carrers comercials peatonals”; realment decebedor... el mateix tipus de comerç de l'Espanya de finals dels 60.
Abans de marxar del país unes consideracions curioses:
1- No hi ha el nom a l'entrada de cap, cap, ciutat o poble pel que passes...
2-La ratlla continua a les carreteres es merament “decorativa”.
3-Les racions de menjar, sempre moooolt abundants, mengis on mengis.
4-La gent, tota, moooolt amable i carinyosa, gens “empalagossa”.
5-El país està abocat a l'ecologia, a la protecció i conservació de la natura, des del primer al últim dels seus habitants...
6-... tant que tenen un seriós problema de “poca lluminositat”: suposo que per no produir “contaminació lumínica”, a tot arreu hi ha manca de llum (costa llegir al llit, per exemple i tot te una semblança al tango “... i todo a media luz”).
Costa Rica, un país per anar-hi... i per tornar-hi !. Ens ha quedat bastant per veure.
Cambio y corto !
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario