... i crec que això és el millor que puc dir.
Avui, 3 d'agost, fa 25 anys que la Marta i jo ens vam casar a l'Església de Vilalleons.
25 anys ! (... es diu ràpid, eh ?).
Sempre he dit que el temps és la unitat de mesurar més relativa que existeix: segons perquè et passa volant i, segons perquè, no passa ni empenyent-lo... Si em poso a pensar en coses o en fets concrets, potser que sí que és molt, molt de temps. 25 anys !. Però jo us dic que, en el seu conjunt, aquests 25 anys al costat de la Marta m'han passat volant (espero que a ella també; ja li preguntaré...).
Per altra banda cal reconèixer que la vida, en aquests 25 anys, ens ha tractat de manera ben diferent a la Marta i en a mi: els que la coneixeu coincidireu en que, la molt bruixa, està igual -jo diria que inclús millor- que fa 25 anys (quina sort per mi, oi ?). I no exagero: em vaig casar amb un autèntic bombó d'encara no 24 anyets... i ara tinc al meu costat un excel·lent vi Gran Reserva (i a quí li agraden ja els dolços ?); i els que no la coneixeu, tot això que us perdeu... I pel que fa a mi, ja ho sabeu: me las veig i me las desitjo per tractar “mantenir-me” al seu nivell, per tractar de no desentonar massa al seu costat quan anem junts...
Costa Rica i Nova York viuran els primers dies dels nostres segons 25 anys...
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario