.
Les meves cames ja han "trotat" per Central Park; haurem d'anar pensant en un altra somni, perquè aquest ja está al sac !.
Tres dies "desconnectat"... així que aixó d'aquí baix és la crónica del darrer matí a Costa Rica i els dos dies a Nova York.
Tres dies "desconnectat"... així que aixó d'aquí baix és la crónica del darrer matí a Costa Rica i els dos dies a Nova York.
”Part SEVEN” - dies 13, 14 i 15 d'agost de 2009”
Merda, merda i merda... !
Merda, merda i merda... !
Algun dia em tenia que passar... i avui m'ha passat. Escric des de l'avió que ens porta de San José a Nova York i portem unes 3 hores de vol (com m'avorreix l'avió, collons !).
Ens hem llevat poc abans de les set. Després d'esmorzar al majestuós saló del Gran Hotel Costa Rica, hem agafat per darrer cop el cotxe per arribar-nos fins a Arajuela, a uns 8 ó 10 quilòmetres de San José; a un parell de quilòmetres del aeroport teníem que retornar el cotxe a Adobe Rent a car (com tota la gent del país, súper amables en tot moment). Hem arribat allà molt abans de les 10, hora prevista per retornar el cotxe, així que -acompanyats per personal d'Adobe- hem arribat poc abans de les 10 al aeroport... quan el vol no sortia sinó fins a les 13,45 hora local.
Hem passat l'estona llegint, fent les darreres compres (samarretes i cafè) i llegint el hotmail de cadascun de nosaltres a veure què hi havia (una connexió súper ràpida la del wi-fi del aeroport).
En arribar el moment d'embarcar he estat escollit, aleatòriament entre tots els passatgers, per passar un control de seguretat addicional de la companyia (Continental) del equipatge de ma... i, merda! havia desat la meva vella navalla suïssa -que sempre duc amb mi a tot arreu- a la butxaca de la motxilla. I es que aquest matí la Marta me l'ha donat, en lloc de deixar-me-la ahir nit dins el meu necesser, i com que jo ja tenia la meva maleta tancada, sense pensar-hi l'he guardat a la motxilla. Merda !.
He demanat, implorat, demanat que no me la fessin deixar allà, que no se la quedessin, que per favor, si li podien donar al comandant del avió i que me la tornessin altra cop en arribar ja a Nova York; que no era tant pel valor de l'eina, com pel seu valor sentimental (feia mes de 17 anys que la tenia; la vaig comprar a Gibraltar aprofitant una visita de feina; ho recordo perfectament com si fos ara). Doncs, ni por esas: el comandant ha dit que na-nai, que ell no la volia agafar... així que la meva estimada navalla suïssa s'ha quedat de record a Costa Rica.
Merda !.
I pensar que, en el viatge d'anada, aquesta mateixa companyia ens va donar -amb el menjar- uns fantàstics forquilla i ganivet de metall, com “els de casa”, molt més perillosos que la meva navalla...
D'aquí a poc més d'una horeta i mitja aterrarem a Nova York.
Cambio i corto.
We are (per fí...) on the big apple ! (amb aterratge a Newark més de mig hora abans del previst).
Quin contrast, collons... venim d'un lloc tranquil, de natura pura i dura, amb la gent més amable que m'he topat mai, i aterrem aquí amb uns polis duaners de lo més bordes (com acostuma a ser habitual).
A Newark és genial el tema taxis: primer dius on vas a una assistant (de lo més borde també) que et diu el preu exacte que has de pagar i et dona el rebut corresponent. A nosaltres ens ha tocat de xofer el doble d'en “Dany Gloover”(el poli negre de la saga “Arma Letal”) un haitià que portava sintonitzada una emissora de ràdio en francès, que no ha parat de parlar pel mòbil (en francès) que ens ha portat a tota llet fins a l'hotel (passant-se pel forro, i de molt, les limitacions de velocitat) i que a sobre s'ha encabronat quan al pagar li hem donat només 4 dòlars de propina... (creiem que “ens l'havia colat” en afegir-nos al import de 57 dòlars uns altres 11 dòlars dels dos peatges pels que hem passat, túnel de Lincoln inclòs... i era correcte).
L'hotel, en situació immillorable (Theater District): la 54th amb Broadway, a tres passes mal comptades de Times Square, així que en arribar i deixar les maletes, hem fet la obligada visita nocturna a la zona; aquest sí que no n'entenen (o tan se'ls hi en fot) de “contaminació lumínica”; com sempre, Times Square plena de gom a gom. Estem també igualment a unes altres quatre passes (tres carrers) de...Central Park ! així demà al matí compliré el meu somni de córrer per allà. La roba ja està llesta, només cal que surti el sol, que me la posi, esmorzi i que comenci a córrer Central Park amunt, Central Park avall.
Per cert, aquest puto hotel no té wi-fi de franc... i no penso pagar el 14$ per dues hores de connexió; té collons la cosa, a Costa Rica sempre de franc a tot arreu (entenen el que és “donar servei”) i aquí en canvi només entenen de “bussines”. Però... sempre trobaré per aquí un “Starbucks”.
Cambio y corto !
Ens hem llevat poc abans de les set. Després d'esmorzar al majestuós saló del Gran Hotel Costa Rica, hem agafat per darrer cop el cotxe per arribar-nos fins a Arajuela, a uns 8 ó 10 quilòmetres de San José; a un parell de quilòmetres del aeroport teníem que retornar el cotxe a Adobe Rent a car (com tota la gent del país, súper amables en tot moment). Hem arribat allà molt abans de les 10, hora prevista per retornar el cotxe, així que -acompanyats per personal d'Adobe- hem arribat poc abans de les 10 al aeroport... quan el vol no sortia sinó fins a les 13,45 hora local.
Hem passat l'estona llegint, fent les darreres compres (samarretes i cafè) i llegint el hotmail de cadascun de nosaltres a veure què hi havia (una connexió súper ràpida la del wi-fi del aeroport).
En arribar el moment d'embarcar he estat escollit, aleatòriament entre tots els passatgers, per passar un control de seguretat addicional de la companyia (Continental) del equipatge de ma... i, merda! havia desat la meva vella navalla suïssa -que sempre duc amb mi a tot arreu- a la butxaca de la motxilla. I es que aquest matí la Marta me l'ha donat, en lloc de deixar-me-la ahir nit dins el meu necesser, i com que jo ja tenia la meva maleta tancada, sense pensar-hi l'he guardat a la motxilla. Merda !.
He demanat, implorat, demanat que no me la fessin deixar allà, que no se la quedessin, que per favor, si li podien donar al comandant del avió i que me la tornessin altra cop en arribar ja a Nova York; que no era tant pel valor de l'eina, com pel seu valor sentimental (feia mes de 17 anys que la tenia; la vaig comprar a Gibraltar aprofitant una visita de feina; ho recordo perfectament com si fos ara). Doncs, ni por esas: el comandant ha dit que na-nai, que ell no la volia agafar... així que la meva estimada navalla suïssa s'ha quedat de record a Costa Rica.
Merda !.
I pensar que, en el viatge d'anada, aquesta mateixa companyia ens va donar -amb el menjar- uns fantàstics forquilla i ganivet de metall, com “els de casa”, molt més perillosos que la meva navalla...
D'aquí a poc més d'una horeta i mitja aterrarem a Nova York.
Cambio i corto.
We are (per fí...) on the big apple ! (amb aterratge a Newark més de mig hora abans del previst).
Quin contrast, collons... venim d'un lloc tranquil, de natura pura i dura, amb la gent més amable que m'he topat mai, i aterrem aquí amb uns polis duaners de lo més bordes (com acostuma a ser habitual).
A Newark és genial el tema taxis: primer dius on vas a una assistant (de lo més borde també) que et diu el preu exacte que has de pagar i et dona el rebut corresponent. A nosaltres ens ha tocat de xofer el doble d'en “Dany Gloover”(el poli negre de la saga “Arma Letal”) un haitià que portava sintonitzada una emissora de ràdio en francès, que no ha parat de parlar pel mòbil (en francès) que ens ha portat a tota llet fins a l'hotel (passant-se pel forro, i de molt, les limitacions de velocitat) i que a sobre s'ha encabronat quan al pagar li hem donat només 4 dòlars de propina... (creiem que “ens l'havia colat” en afegir-nos al import de 57 dòlars uns altres 11 dòlars dels dos peatges pels que hem passat, túnel de Lincoln inclòs... i era correcte).
L'hotel, en situació immillorable (Theater District): la 54th amb Broadway, a tres passes mal comptades de Times Square, així que en arribar i deixar les maletes, hem fet la obligada visita nocturna a la zona; aquest sí que no n'entenen (o tan se'ls hi en fot) de “contaminació lumínica”; com sempre, Times Square plena de gom a gom. Estem també igualment a unes altres quatre passes (tres carrers) de...Central Park ! així demà al matí compliré el meu somni de córrer per allà. La roba ja està llesta, només cal que surti el sol, que me la posi, esmorzi i que comenci a córrer Central Park amunt, Central Park avall.
Per cert, aquest puto hotel no té wi-fi de franc... i no penso pagar el 14$ per dues hores de connexió; té collons la cosa, a Costa Rica sempre de franc a tot arreu (entenen el que és “donar servei”) i aquí en canvi només entenen de “bussines”. Però... sempre trobaré per aquí un “Starbucks”.
Cambio y corto !
Divendres 14: Running day.... i shopping day at New York !
Què pots fer a Nova York sinó córrer i anar de compres ?, doncs això (bé, n'hi ha més... però això queda per demà dissabte).
Poc abans de les deu del matí la camiseta “naranjito” de Can Mèlich ja trotava, primer pels carrers de Nova York i després per Central Park. Quina quantitat de gent corrent ! Joves, nens, avis, nois, noies... Jo he entrat a Central Park per la porta que hi ha al costat del Hotel Plaza, a la cantonada de la 5th avinguda amb Central Park South. He anat des d'allà fins al llac gran (“The Reservoir”), l'he rodejat, i he tornat per l'altra banda, bordejant el Metropolitan Museum i el Zoo (que es troben dins mateix del recinte del parc). Una horeta de trote i una suadeta considerable perquè feia un dia esplendorós, amb un sol de justícia (sort que més de tres quartes parts del trajecte les fas per sota els arbres).
I després del running... shopping, des de les onze del matí fins a les cinc de la tarda, amb una breu paradeta per dinar a la frontera del barri de Tribeca i el de Soho, a Canal St. a les portes de Chinatown. Si córrer cansa... anar de shopping amb la Marta ni us ho explico !. Ens hem cruspit, apart d'aquests tres barris, part de Little Italy, Nolita i de Greenwich Village west, que és on la Marta ha dit prou, hem parat un taxi i cap al hotel (bé, n'hem parat dos, perquè el primer que hem parat ens ha demanat on anàvem i ha passat de nosaltres...).
Ara estem fent una paradeta al hotel, per dutxar-nos i recuperar forces. Ja veurem cóm acabem el dia.
Ens queda tant per veure...
Cambio y corto.
Ens acabem de fotre una de les millors pizzas que m'he menjat en ma vida: a “Angelo's Pizza”, a Broadway St., cantonada amb la 54th, al costat mateix del nostre hotel (abans, però, la Marta m'ha donat una pasejadeta fins a “Abercrombie & Fitch”... una bogeria de gent comprant-hi toooot el sant dia (aquest matí, minuts abans de que obrissin, la cua arribava a donar la volta a la cantonada).
Segueixo sense poder connectar. Demà o tornarem a intentar.
Cambio y corto.
Què pots fer a Nova York sinó córrer i anar de compres ?, doncs això (bé, n'hi ha més... però això queda per demà dissabte).
Poc abans de les deu del matí la camiseta “naranjito” de Can Mèlich ja trotava, primer pels carrers de Nova York i després per Central Park. Quina quantitat de gent corrent ! Joves, nens, avis, nois, noies... Jo he entrat a Central Park per la porta que hi ha al costat del Hotel Plaza, a la cantonada de la 5th avinguda amb Central Park South. He anat des d'allà fins al llac gran (“The Reservoir”), l'he rodejat, i he tornat per l'altra banda, bordejant el Metropolitan Museum i el Zoo (que es troben dins mateix del recinte del parc). Una horeta de trote i una suadeta considerable perquè feia un dia esplendorós, amb un sol de justícia (sort que més de tres quartes parts del trajecte les fas per sota els arbres).
I després del running... shopping, des de les onze del matí fins a les cinc de la tarda, amb una breu paradeta per dinar a la frontera del barri de Tribeca i el de Soho, a Canal St. a les portes de Chinatown. Si córrer cansa... anar de shopping amb la Marta ni us ho explico !. Ens hem cruspit, apart d'aquests tres barris, part de Little Italy, Nolita i de Greenwich Village west, que és on la Marta ha dit prou, hem parat un taxi i cap al hotel (bé, n'hem parat dos, perquè el primer que hem parat ens ha demanat on anàvem i ha passat de nosaltres...).
Ara estem fent una paradeta al hotel, per dutxar-nos i recuperar forces. Ja veurem cóm acabem el dia.
Ens queda tant per veure...
Cambio y corto.
Ens acabem de fotre una de les millors pizzas que m'he menjat en ma vida: a “Angelo's Pizza”, a Broadway St., cantonada amb la 54th, al costat mateix del nostre hotel (abans, però, la Marta m'ha donat una pasejadeta fins a “Abercrombie & Fitch”... una bogeria de gent comprant-hi toooot el sant dia (aquest matí, minuts abans de que obrissin, la cua arribava a donar la volta a la cantonada).
Segueixo sense poder connectar. Demà o tornarem a intentar.
Cambio y corto.
Dissabte 15: Visita turística.... i més shopping at New York !
El dia s'ha enlairat molt assolellat, amb una calor enganxosa; hem esmorzat, prop de Times Square a un autèntic “cafè-bar dels de les pelis”, amb els cambrers fotent crits als de la cuina, i aquests passant les comandes per la finestreta.
El darrer cop que vàrem baixar fins el downtown, les Torres Bessones encara estaven dempeus. Avui, després de gaire bé 8 anys d'aquell episodi, el solar on hi havien les dues enormes torres encara és un espai vuit, desolador, en obres...
Ens hem arribat fins al pont de Brooklyn (com no!) i ens hem entretingut a la zona de Fulton St. on hi havia (a Watter St.) un “mercadillo dels de la Marta”; abans però, al mateix Fulton St.... un altra botiga de Abercrombie & Fitch ! i aquest no me'n he pogut lliurar: la Marta m'ha tingut que acabar comprant una samarreta (i es que corren veus de que aquest any, si arribes al aeroport i declares que NO has comprat res a A&F, et fan tornar a NYC i no pots sortir dels EEUU fins que hagis comprat quelcom allà a la botigueta de marres!).
Hem dinat al mateix Fulton St.; per cert, els americans estan grassos, sí... però és que les racions que et posen, sigui del que sigui, son “extra-king-size!” (que vols Coca-cola per dinar ?, doncs, que sigui de 591 cl).
Per tornar hem agafat el metro, però justament l'única línia que no teníem que agafar... i gaire bé acabem al Bronx!. Recuperada l'orientació, hem aterrat a Times Square i, després de treure altra cop el nas pel fotimer de botigues que hi ha per allà, estem una estona a l'hotel recuperant l'alè.
Avui és la darrera nit que passem a Nova York. Demà... cap a casa !. Depèn de cóm em llevi, faré un altra corredissa per Central Park, potser no tanta estona com ahir, però sí per “acomiadar-me” del meu somni.
Cambio y corto !
.
El dia s'ha enlairat molt assolellat, amb una calor enganxosa; hem esmorzat, prop de Times Square a un autèntic “cafè-bar dels de les pelis”, amb els cambrers fotent crits als de la cuina, i aquests passant les comandes per la finestreta.
El darrer cop que vàrem baixar fins el downtown, les Torres Bessones encara estaven dempeus. Avui, després de gaire bé 8 anys d'aquell episodi, el solar on hi havien les dues enormes torres encara és un espai vuit, desolador, en obres...
Ens hem arribat fins al pont de Brooklyn (com no!) i ens hem entretingut a la zona de Fulton St. on hi havia (a Watter St.) un “mercadillo dels de la Marta”; abans però, al mateix Fulton St.... un altra botiga de Abercrombie & Fitch ! i aquest no me'n he pogut lliurar: la Marta m'ha tingut que acabar comprant una samarreta (i es que corren veus de que aquest any, si arribes al aeroport i declares que NO has comprat res a A&F, et fan tornar a NYC i no pots sortir dels EEUU fins que hagis comprat quelcom allà a la botigueta de marres!).
Hem dinat al mateix Fulton St.; per cert, els americans estan grassos, sí... però és que les racions que et posen, sigui del que sigui, son “extra-king-size!” (que vols Coca-cola per dinar ?, doncs, que sigui de 591 cl).
Per tornar hem agafat el metro, però justament l'única línia que no teníem que agafar... i gaire bé acabem al Bronx!. Recuperada l'orientació, hem aterrat a Times Square i, després de treure altra cop el nas pel fotimer de botigues que hi ha per allà, estem una estona a l'hotel recuperant l'alè.
Avui és la darrera nit que passem a Nova York. Demà... cap a casa !. Depèn de cóm em llevi, faré un altra corredissa per Central Park, potser no tanta estona com ahir, però sí per “acomiadar-me” del meu somni.
Cambio y corto !
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario