.
Aquesta tarde m'he retrobat amb la gratificant quotidianitat esportiva habitual: a mitja tarda (encara estic en “jornada intensiva”), cap a Can Mèlich a suar una estona. M'ho he pres com una “toma de contacto”, així que -després de explicar-li a més de un “lo de la meva Mitja Marató de Nova York”- el que he fet ha estat pujar a la bici i fer 5 quilòmetres a bon ritme (per cert, ja sé que mai, mai, faré una triatló: m'avorreix sobiranament la bici i no en tinc gens de traça, em cansa molt); després he fet dues repeticions de 25 dels tres exercicis de màquines pels braços... i para de comptar, que era el primer dia. Però ja he quedat amb en Jordi per jugar, demà, unes partidetes a soft-ràquet.
La primera cursa la tinc d'aquí a 20 dies (la de Sant Martí, el 13 de setembre, i la següent el 20, la Mercè) i tampoc és cosa de començar “fent el préssec” i tornant al puto 5, així que aquests cinc darrers mesos del any m'ho prendré en serio, però sense passar-me, seguint un pla de treball per arribar en les millors condicions a cadascuna de les curses que tinc, que en son un grapat d'aquí al 31 de desembre. I això, entre d'altres, vol dir retrobar-me amb les sèries.
La primera cursa la tinc d'aquí a 20 dies (la de Sant Martí, el 13 de setembre, i la següent el 20, la Mercè) i tampoc és cosa de començar “fent el préssec” i tornant al puto 5, així que aquests cinc darrers mesos del any m'ho prendré en serio, però sense passar-me, seguint un pla de treball per arribar en les millors condicions a cadascuna de les curses que tinc, que en son un grapat d'aquí al 31 de desembre. I això, entre d'altres, vol dir retrobar-me amb les sèries.
M'han acceptat el recurs !... però no de la multa que jo esperava. De les dues multes que em va posar el mateix mosso consecutives amb 3 minuts de diferència, m'han comunicat l'acceptació del recurs de la que NO tenia amenaça de retirada de punts (suposo que la resolució de la que SÍ tenia amenaça de retirada m'arribarà d'aquí uns dies... confiem que amb el mateix desenllaç per a mi). Està clar que això comença a semblar-se cada cop més als EEUU: no importa si tens o no raó davant la justícia, o de la injustícia: el que importa és que tinguis, o no, un bon advocat (encara que siguis “culpable”). Té collons las cosa!.Demà dimarts 25 em reincorporo a la feina; ja sé que em passaré més de mig matí obrin, desant i/o esborrant e-mails, i a sobre per partida doble, ja que m'arriben tant per l'ordinador del despatx com per la blackberry (que aquest any, per primer cop, he “aparcat” al despatx i no me la he endut amb mi de vacances, per poder gaudir d'això, de "vacances").
Que em sigui lleu... Venen cinc mesos díficiles, "complicaos" y marrulleros, com diu la lletra aquell tango.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario