martes, agosto 11

CRÓNICA, part 4

-
(”Part FOUR” - dilluns 10 d'agost de 2009”)

Volcà Arenal, Hotel Arenal Volvano Inn.

Abans d'ahir dissabte, varem sopar a Puerto Viejo a un restaurant argentí. Ens va passar una cosa ben curiosa: la Marta es va demanar un “vacio” i jo en “entrecot big”; quan ens anaven a portar el “vacio” ens avisen de que, un cop posat a fer, han vist que quedava molt “reduidet”, així que n'havien posat un altra a fer (el que li van portar a la Marta d'entrada ja era més gran que qualsevol “vacio” que et puguis prendre per Barcelona); i dit i fet: abans de que se'l acabés, ja en tenia a taula un altra, que amb prou feina ens varem poder acabar entre tots dos.
És, era, molt curiosa la sensació auditiva des del llit a l'hotel de Puerto Viejo: per un costat podies sentir -sobreposats- els sorolls propis de la selva (estàvem literalment “incrustats” dins d'ella) i per l'altra, la forta i constant remor del mar Carib en rabietat...
Ahir diumenge, després de ploure a brots i barrals toooota la nit, i llevar-nos amb un dia ennuvolat, el que varem fer va ser anar fins a Punta Uva, tot resseguint el litoral caribeny de Costa Rica, gaire be fins a tocar a Panamà. Amb sol, hagués estat un dia preciós, perquè les platges eren espectaculars. Acabat el tour per la costa, ens varem arribar fins a la reserva indígena que hi ha a uns 38 quilòmetres de Puerto Viejo (una decepció, perquè del que es tractava realment és d'haver “urbanitzat” una zona a la muntanya per fer-els-hi les cases als indígenes (que, a més a més, en ser ahir diumenge, anaven d'allò més mudats pro-occidentals). De baixada, per una carretera infernal, varem recollir (amb la “bronca” consegüent de la Marta) a un parell d'indígenes per apropar-los uns 6 quilòmetres fins al poble de baix (Bribri); aquests dos indígenes van poder viure una autèntica experiència “a lo Carlos Sainz”, perquè el 4x4 em va sortir de la carretera en intentar esquivar un forat, varem anar uns 10/12 metres pel voral ple de rocs i amb fort desnivell, amb gas a fondo i fent un hàbil contra volant per poder sortir d'aquell perillós embolic. No és va sentir ni un mot mentre va durar la maniobre... però els vaig mirar pel retrovisor en sortir-me'n i semblàvem més clarets de pell i tot...
El dinar a Puerto Viejo no va estar malament (racions sempre molt abundants), però seguia plovent i amb un dia fosc, així que de panxing pel hotel tota la tarda, xerrant molta estona amb la parelleta catalana amb la que ja hem coincidit un parell de cops des de que varem sortir de Barcelona i sopant -també amb ells- al mateix hotel (varem sopar molt be...).
I avui dilluns ens tocava gaire be creuar de costat a costat tot el país, des de Puerto Viejo fins a Volcà Arenal, que és on som ara (m'ho he cruspit en menys de cinc hores i mitja, descomptant la parada per dinar, contra les 8 ó 9 hores que deien els “lugareños” que trigaríem). No ha parat de ploure durant la primera meitat del viatge, ha lluit el sol en gran part de la segona, un cop dinats, per “enfosquir-se” (però sense plore) fins arribar fins aquí. Abans d'arribar-hi, però, hem fet una paradeta a les “Cataractes de La Fortuna”, a uns 10 quilòmetres del hotel i que també estan al peu del volcà. Són precioses... però te les has de currar, baixant per un “sendero” molt empinat i d'esglaons (el que vol dir que, per tornar, has de pujar-los); val a dir que la Marta s'ha comportat com una jabata, tot i que -quan érem a baix- ha descarregat un xàfec digne del mateix Noè. Però, tot té la seva recompensa i, la de la currada a les cataractes, ha estat l'hotel... quina passada !!!, des del llit (dos enooormes llits de matrimoni) per una grandiosa finestra del xalet (perquè no és una habitació, es un xalet ben gran) podem veure el volcà gaire be a tocar (i diuen que les vistes de nit són espectaculars). No ho sé, ja os ho diré.
Cambio i corto !!!.
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario