... de moment, el que s'ha acabat per aquest any és el “currar”; això sí, avui he acabat de treballar per aquest any, però ho he fet “a lo grande”: amb la signatura d'aprovació d'una nova proposta de serveis. No se'm acut una millor manera de tancar un any laboral absolutament gloriós !.
A sobre, per haver-se endut l'Andrea el cotxe a Vic, "m'ha tocat anar-hi en moto" (a Cassà de la Selva-Riudellots-Campllong-Platja d'Aro-Lloret-Blanes)... i he aprofitat per gaudir a tope de la meva Triumph i per tornar a fer -després de molts anys- una de les meves carreteres preferides, la que jo anomeno “Carretera de l'any” perquè -en els seus 21 quilòmetres exactes- té 365 revolts, o el que és el mateix, un revolt cada 57,5 metres, un rere l'altre, un rere l'altra, sense parar, pujant, baixant, pujant, baixant, sense treva, amb la mar a tocar... És la preciosa i revirada carretera que va, pel llinda de la costa, des de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. Avui feia un dia preciós a aquella hora, pels voltants de les dues del migdia, i he pogut mantenir el meu ritme de marxa ja que, en tot el trajecte, només he tingut que avançar a un esforçat ciclista i només m'he creuat amb dos cotxes; què solitària i preciosa és la Costa Brava al hivern !.
A sobre, per haver-se endut l'Andrea el cotxe a Vic, "m'ha tocat anar-hi en moto" (a Cassà de la Selva-Riudellots-Campllong-Platja d'Aro-Lloret-Blanes)... i he aprofitat per gaudir a tope de la meva Triumph i per tornar a fer -després de molts anys- una de les meves carreteres preferides, la que jo anomeno “Carretera de l'any” perquè -en els seus 21 quilòmetres exactes- té 365 revolts, o el que és el mateix, un revolt cada 57,5 metres, un rere l'altre, un rere l'altra, sense parar, pujant, baixant, pujant, baixant, sense treva, amb la mar a tocar... És la preciosa i revirada carretera que va, pel llinda de la costa, des de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. Avui feia un dia preciós a aquella hora, pels voltants de les dues del migdia, i he pogut mantenir el meu ritme de marxa ja que, en tot el trajecte, només he tingut que avançar a un esforçat ciclista i només m'he creuat amb dos cotxes; què solitària i preciosa és la Costa Brava al hivern !.
Avui tocava “recuperació” així que per la tarda -després d'anar des de Badalona fins a Sant Just en moto i plovent- el que he fet en arribar al Club ha estat “moure les cames” fent cinc quilòmetres en bici i exercicis de braços, que fa dies tenia oblidats. Demà dimecres (...perquè ja no “curro” fins l'any que ve) aniré pel Club només a petar la xerrada i quedar amb els nois per veure on i a quina hora quedem per veure'ns abans de la Cursa de dijous per poder-nos fer la foto de grup de rigor, com cada any.
Avui l'Albert “m'ha tret pressió de sobre”: quan li he dit que el meu repte a la dels Nassos d'aquest any era el de no passar dels 47'30'' m'ha dit que aixó era massa, que el que jo tenia que fer era acabar en “una mica menys” de 47'58'' (que continua sent, fins ara, la meva millor marca en curses de 10). Vulguis o no vulguis, al meu nivell, fer 30'' menys és tot un món. No sé, ja veurem (em noto les cames “pesades”...).
Avui l'Albert “m'ha tret pressió de sobre”: quan li he dit que el meu repte a la dels Nassos d'aquest any era el de no passar dels 47'30'' m'ha dit que aixó era massa, que el que jo tenia que fer era acabar en “una mica menys” de 47'58'' (que continua sent, fins ara, la meva millor marca en curses de 10). Vulguis o no vulguis, al meu nivell, fer 30'' menys és tot un món. No sé, ja veurem (em noto les cames “pesades”...).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario