.
Després d'haver-me estat donant pel sac -des de dimarts passat i fins aquest mateix matí- sembla que la meva esquena ja va una mica millor; i per “celebrar-ho” me'n he anat al club a estirar una mica les cames per veure cóm responia a la cinta. No ha estat gran cosa (dos quilòmetres “in crescendo”: 0,5 a 11 – 0,5 a 12 i un darrer quilòmetre a 13), però l'esquena “no s'ha queixat”, així que podré reprendre els entrenaments -i les sèries- per la cursa dels Nassos i pel repte personal d'apropar-me molt, molt, als 47' d'una punyetera vegada.
Si us plau, entreu a http://meodiocuandocorro.blogspot.com/ i no us perdeu el relat, èpic, d'en Marco a la Marató de Florència; es va “trencar” al quilòmetre dos ! i va aconseguir acabar-la, sol, amb un dolor insuportable, sense “llebres” acompanyant-lo ni animant-lo, en 4 hores i 3 minuts !!!. Es colpidor... i engrescador. Repeteixo, no us el perdeu.
Ha arribat el fred ! (...que ja era hora per altra banda).
.
.
Moltes gràcies Txabi! i ànim que la cursa dels nassos rebentes marca segur! ;o)
ResponderEliminar