… del meu nas !: gotejant com una aixeta mal tencada, a mort lenta, gota a gota... Ho tenim clar aquesta tarda !. Avui hauré de córrer equipat “amb lo de sempre”... i amb el paquet de kleenex (prèvia “xuflada” de Utabon, per descongestionar una mica el tema).El dia s’ha llevat “revuelto”; he sortit de casa en moto a les nou i mitja plovisquejant per -cap allà les deu i poc- lluir el sol, encapotant-se altre cop cap al migdia i ara, a tres quarts de dotze, “entre nubes y claros”. Veurem què tal acaba la tarda.
Fa dies que em faig una reflexió (d’aquelles que et fas quan no tens altres problemes al cap, la veritat) i és la següent:
- per què -en les curses- anem tots escopint (i no sempre vigilant que no hi hagi un altra corredor en el nostre “campo de tiro del salivazo”) i, per contra, podem estar una hora corrent a la cinta i -evidentment- “de escupir, ná de ná” ?.
Penseu-hi, runners... (porquets, que som tots uns porquets...).
Vaig a preparar-me "la pasta i la pechugueta a la planxa"...
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario