Aquest matí he tingut que anar, per feina, al Muntanyà (Seva). Ahir, la gent a qui anava a veure ja no varen poder anar a treballar per la boira i -sobre tot- pel gel a les carreteres osonenques.
En agafar el desviament per pujar al Muntanyà, no em pregunteu el perquè, però m’he parat i he mirat els missatges a la blackberry: bendita la hora en que lo he hecho !!!. En posar-me de nou en marxa, i agafar el primer revolt (molt tencat cap a l’esquerra, amb molta pujada i molt pronunciada), el cotxe que baixava no ha fet la traçada i ha continuat recta, patinant, amb les rodes “clavades”, se’m ha creuat pel davant i ha acabat a la meva vorera dreta ... arribo a entrar a aquella corba un o dos segons abans i, inevitablement, el paio m’hagués embasti’t (esclafant el seu morro, de ple, contra la meva porta) sense solució de continuïtat i, el que és més ridícul, a càmera lenta perquè tant ell com jo anàvem ben a poc a poc; però com que ell lliscava descontrolat, no es podia fer res. Per sort, l’aturada a llegir els missatges ho ha evitat.
D’aquí a una estona me’n vaig al sopar “d’escola”; finalment serem 16, i tal i com li agrada al “Bambi” i a la Aido: amb paritat, 8 noies i 8 nois (noies? nois?... abueletes, millor dit). Està plovent, així que com que m’he portat el llibre d’en Dan Brown, estaré aparcat al costat del hotel on sopem, llegint, fins que arribi l’hora del sopar .
En agafar el desviament per pujar al Muntanyà, no em pregunteu el perquè, però m’he parat i he mirat els missatges a la blackberry: bendita la hora en que lo he hecho !!!. En posar-me de nou en marxa, i agafar el primer revolt (molt tencat cap a l’esquerra, amb molta pujada i molt pronunciada), el cotxe que baixava no ha fet la traçada i ha continuat recta, patinant, amb les rodes “clavades”, se’m ha creuat pel davant i ha acabat a la meva vorera dreta ... arribo a entrar a aquella corba un o dos segons abans i, inevitablement, el paio m’hagués embasti’t (esclafant el seu morro, de ple, contra la meva porta) sense solució de continuïtat i, el que és més ridícul, a càmera lenta perquè tant ell com jo anàvem ben a poc a poc; però com que ell lliscava descontrolat, no es podia fer res. Per sort, l’aturada a llegir els missatges ho ha evitat.
D’aquí a una estona me’n vaig al sopar “d’escola”; finalment serem 16, i tal i com li agrada al “Bambi” i a la Aido: amb paritat, 8 noies i 8 nois (noies? nois?... abueletes, millor dit). Està plovent, així que com que m’he portat el llibre d’en Dan Brown, estaré aparcat al costat del hotel on sopem, llegint, fins que arribi l’hora del sopar .
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario