.
És el que tenen “els ponts” quan tens la dona lluny (i Egipte ho és...): aprofites per no fotre ni brot.
Anar a fer la compra setmanal, posar i treure rentadores, assecadores i renta-vaixelles... i poca cosa més.
Ara fa una estona que he arribat del Club. De córrer ? Què va; després de la petita pallissa d'ahir, avui només “tocava” sauna i jacuzzi (ara ja feia dies que no hi anava). Continuo dient/pensant que el millor d'aquestes sessions al SPA és la immersió amb aigua freda final: et quedes com nou.
Aquests dies he aprofitat per començar “El símbolo perdido”, d'en Dan Brown, que la Marta em va regalar pel meu sant dijous passat. No pinta malament... però tot justo començo.
Demà festa... i no tinc ni idea del què faré; igual agafo la moto i me'n vaig cap a Montserrat, que des de la pujada a peu “pel camí dels frares” de la nit del aniversari de TV3 no hi he tornat a pujar. Prèviament -com és de rigor- paradeta prèvia a Monistrol per a un “esmorzar de cullera” al bareto aquell on anàvem amb en Vicenç, el meu vell amic futbolero-pingpongero-motero-RRPP (del qui fot un munt d'anys que no en sé res per cert) que va ser el que, justament, “me metió el gusanillo de las motos” ja en fa un munt d'anys. Trucaré d'aquí a una estona a la Carme i al Manolo per veure si ells també s'hi apunten amb la seva Harley...
Vaig a fullejar una estona el llibre abans de sopar...
.
És el que tenen “els ponts” quan tens la dona lluny (i Egipte ho és...): aprofites per no fotre ni brot.
Anar a fer la compra setmanal, posar i treure rentadores, assecadores i renta-vaixelles... i poca cosa més.
Ara fa una estona que he arribat del Club. De córrer ? Què va; després de la petita pallissa d'ahir, avui només “tocava” sauna i jacuzzi (ara ja feia dies que no hi anava). Continuo dient/pensant que el millor d'aquestes sessions al SPA és la immersió amb aigua freda final: et quedes com nou.
Aquests dies he aprofitat per començar “El símbolo perdido”, d'en Dan Brown, que la Marta em va regalar pel meu sant dijous passat. No pinta malament... però tot justo començo.
Demà festa... i no tinc ni idea del què faré; igual agafo la moto i me'n vaig cap a Montserrat, que des de la pujada a peu “pel camí dels frares” de la nit del aniversari de TV3 no hi he tornat a pujar. Prèviament -com és de rigor- paradeta prèvia a Monistrol per a un “esmorzar de cullera” al bareto aquell on anàvem amb en Vicenç, el meu vell amic futbolero-pingpongero-motero-RRPP (del qui fot un munt d'anys que no en sé res per cert) que va ser el que, justament, “me metió el gusanillo de las motos” ja en fa un munt d'anys. Trucaré d'aquí a una estona a la Carme i al Manolo per veure si ells també s'hi apunten amb la seva Harley...
Vaig a fullejar una estona el llibre abans de sopar...
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario