... fer el nus de les sabates aquest matí !.
Tot i el “cocktail” de pastilles que em vaig prendre ahir al vespre abans d'anar-me'n a clapar (i tot i havent-me llevat endolorit cap a les 02,30 de la nit a xutar-me un altra Myolastan) i tot i repetir el “cocktail pastillero” en llevar-me... l'Andrea m'ha tingut que fer el nus dels cordons de les sabates aquest matí !. I és que el dolor d'esquena pel mal gest d'ahir era diferent, molt diferent, al de les altres vegades: m'impedia doblar l'esquena, però no per la zona lumbar, sinó una mica més amunt, per la zona dels ronyons. Quina sensació més anguniosa el que no t'arribin les mans als peus..! (em faltava al menys mig pam per poder arribar-hi); ni us explico cóm ha estat l'entrada en el cotxe aquest matí (cotxe que, per acabar d'arreglar-ho, estava molt enganxat a la moto de l'Andrea, així que -a sobre- he tingut que entrar “contorsionant-me” i jurant en hebreu de dolor...). Per sort, cap a mig matí, la repetició del “cocktail pastillero” ha anat fent el seu efecte i ara mateix (un quart d'hora abans de que comenci el partit del Barça) el dolor és només una lleu -però tocacollons- molèstia. Però... abans d'anar-me'n a clapar, “cocktail pastillero” altra cop !.
Tot i el “cocktail” de pastilles que em vaig prendre ahir al vespre abans d'anar-me'n a clapar (i tot i havent-me llevat endolorit cap a les 02,30 de la nit a xutar-me un altra Myolastan) i tot i repetir el “cocktail pastillero” en llevar-me... l'Andrea m'ha tingut que fer el nus dels cordons de les sabates aquest matí !. I és que el dolor d'esquena pel mal gest d'ahir era diferent, molt diferent, al de les altres vegades: m'impedia doblar l'esquena, però no per la zona lumbar, sinó una mica més amunt, per la zona dels ronyons. Quina sensació més anguniosa el que no t'arribin les mans als peus..! (em faltava al menys mig pam per poder arribar-hi); ni us explico cóm ha estat l'entrada en el cotxe aquest matí (cotxe que, per acabar d'arreglar-ho, estava molt enganxat a la moto de l'Andrea, així que -a sobre- he tingut que entrar “contorsionant-me” i jurant en hebreu de dolor...). Per sort, cap a mig matí, la repetició del “cocktail pastillero” ha anat fent el seu efecte i ara mateix (un quart d'hora abans de que comenci el partit del Barça) el dolor és només una lleu -però tocacollons- molèstia. Però... abans d'anar-me'n a clapar, “cocktail pastillero” altra cop !.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario