AIXÍ M’AGRADA, TXABI... !

He arribat a casa passats tres quarts de vuit del vespre. El sol, és clar, encara lluïa, així que de sortir a córrer a aquelles hores, ni pensar-ho. M’he assegut a l’ordinador, he obert correu, he penjat una divertida cançó a facebook i anava fent temps... i al mateix temps m’anaven passant les ganes de sortir. Finalment he decidit que no, que ja sortiria demà; però quan estava a l’habitació, a punt de despullar-me per donar-me una dutxa, va la Marta i em diu:
- ah, però, no surts a córrer ?
... i he canviat d’idea al moment; he passat de quedar-me “en boles”, a vestir-me de “cobarde”, calçar-me les Saucony i sortir a córrer.
Sobre la marxa, abans a l’ordinador, ja m’havia mig pensat un petit circuit proper a casa. Fins i tot, amb l’eina -Gmaps Pedometer- que em va descobrir “la Moli”, he calculat la distància: una volta de 2,415 quilòmetres sortint de casa, baixant per Juli Culebras, passant per sota el pont i pujant, pujant, fins el cole alemán... i continuant pujant una estoneta més, fins agafar un falso-llano durant uns 100 metres, per arribar a la llarga rampa (de 440 metres) de forta baixada fins a la rotonda sota l’autopista per encarar, de pujada, la rampa fins a casa: 11 minuts i 40 segons. Una paradeta de no rés i... tornem-hi, però al inrevés: això vol dir que allà on abans hi havia “pujada”, ara era “baixada” i on deia “forta baixada” ara era “forta pujada” (els molt durs 440 metres de la pujada -que he aconseguit fer sense parar i al mateix bon ritme tota l'estona- fins el trencall per anar fins al cole alemán, per exemple). Aquesta segona volta, molt més exigent que la primera, me l’he cruspit en 12 minuts i 25 segons; això vol dir només 40 segons més que a l’anada, en que anava més descansat i hi havia moltes més “baixadetes”. Un total de 24 minuts i 5 segons per fer uns força durs 4,830 quilòmetres. Ho hauré d’anar repetint; i no només això: intentaré acabar fent tres voltes en lloc de les dos d’avui (7,245 quilòmetres) i, més endavant, acabar donant-ne quatre: 9,660 quilòmetres, durs, durs, durs. Però... quien algo quiere, algo le cuesta. És aquest un “circuit” que em donarà “força de cames”, tan per l’esforç de les dures pujades com per l’esforç d'anar “frenant” a les fortes baixades. Ja sé que soc un corredor dièsel (chaca-chaca-chaca...) però sempre a nivell pla: quan hi ha desnivells m’ensorro i això només ho superaré buscant desnivells com els d’aquest “circuit txabino” que m’he muntat (per això estic tant content de la meva pujada, corrent, al Santuari de Puiglagulla dissabte).

Tinc, per ara, 4 aspirants per a les dues entrades per tres dies pel Campionat d’Europa d’Atletisme. Esperaré fins a demà dimarts al vespre per sortejar-les (us en haureu de “fiar”...).

.