PRIMER ASSAIG AL ESTADI…

... i, és clar, havent-hi en Txabi pel mig, els hi desmuntat gran part del protocol per la cerimònia d’hissar banderes de tal i com inicialment l’havien pensada (be, jo, en Mario i un altra sènior del grup). I és que resulta que s’han complicat la vida de bona manera per tal d’hissar les banderes. Per una banda, no les hissarem en horitzontal (com es fan sempre), sinó en vertical; i aquí ja comencen els problemes: quan poses en vertical la bandera francesa -per exemple- quin dels colors poses a dalt, el blau, o el vermell... ?. Perquè, a la que posis la bandera francesa en vertical, t’hi apareix la tradicional bandera holandesa... i a l’inrevés: quan posis la bandera holandesa en vertical, depenent de quin color posis a l'esquerra “veuràs” la bandera francesa... I qui reconeixerà, per exemple, la bandera alemanya “en format vertical” ?. Des d’ara mateix ja us dic que, fem-ho com ho fem (està ja pautat) sempre hi haurà algú que es queixi i, fins i tot, és pot obrir un debat absurd d’aquells que no s’acaben mai, del tipus: “el rotllo de paper de water, quan està en el seu suport... ha de caure el paper per davant o per darrera?”. En el nostre cas seria quelcom semblant a: la bandera francesa s’hauria d’haver posat amb la franja vermella a dalt, o amb la franja blava a dalt ?. I penseu que n'hi ha un munt de banderes europees amb franges horitzontals (fins i tot se’ls farà estrany -a alguns- el veure la bandera espanyola “en vertical”). Ganes de complicar-se la vida, la veritat.
Apart del tema de les banderes, hem “desmuntat” lo de sortir “tres voluntaris per bandera” al escenari (9 voluntaris en total cada cop), perquè allò semblava el metro en hora punta, i perquè l’espai per tanta gent és petit. I també hem canviat la manera de sortir al escenari. I més coses que anirem canviant conforme anem assajant. El que sí és cert és que estan oberts a qualsevol comentari i anem canviant de criteri sobre la marxa, en ares de que tot acabi funcionant com un rellotge (suïs, és clar). Demà, altra cop i diumenge l’assaig general ja definitiu.

Per la problemàtica concreta de que la bandera del primer classificat “s’ha d’enganxar” més amunt que les altres dues a l’hora d’hissar-la, crec que en Mario, jo i un altra més ens haurem de repartir les 49 cerimònies (els altres “no hi arriben” a enganxar les banderes en els seus corresponents mosquetons); això vol dir tenir que sortir unes 16 vegades al escenari, a menys que dels tres o quatre voluntaris de la resta d’Espanya i/o Europa que falten per arribar n’hi hagi un de alt.
Aquí a les fotos veieu, a dalt, el que serà “el meu lloc de treball” durant el Campionat: a la porta de Marató, al escenari de lliurament de premis. I, com que aquests dies els voluntaris podem “campar a nuestras anchas” pel Estadi, aquesta altra foto és la pista d’escalfament que hi ha sota la tribuna principal. I no em digueu que no és xula la pista amb el nom de “Barcelona” estampat a la recta principal del nou tartán blau (l’única pista “decorada” que existeix).
Finalment, després del assaig me n’he anat cap al club a “estirar les cames”: he fet uns 5 quilòmetres en bici a nivell 12, exercicis de reforçament de braços, una llarga sessió d’estiraments i una llaaaaaarga i reconfortant dutxa.
Demà, segon assaig, per anar “engreixant” la maquinaria.

Joan, Belén, Marco: de moment no he aconseguit cap més entrada. Si demà tampoc, hauré de sortejar les dues úniques que tinc.

.