PREPARATS, LLESTOS... JA !

Sí, perquè això ja no hi ha qui ho pari.
El darrer assaig d’avui ha servit per constatar, entre d’altres coses, que el que farem serà tenir només 2 equips de sis persones per els 49 actes d’hissar banderes. A cada lliurament de medalles sortim al podi 6 de nosaltres, així que fent dos equips cobrim perfectament totes les cerimònies. Està clar que a tots el voluntaris de "banderes" els feia patxoca el poder sortir al podi i hissar banderes... però no ens hi podem arriscar: el tema ha de ser molt "mecànic i repetitiu" per a tots els qui ho facin i, finalment, només serem 12 de nosaltres; i dic “serem”, perquè jo seré un d’ells i -a sobre- fent d’allò que he acabat imposant que és faci: seré una espècie de “cap de colla”, aquell que va dient en veu alta als altres cinc el què fer, cóm i quan, perquè la “coreografia sigui perfecte”. I és que aquesta tarda, en aquest darrer assaig, hem tingut a sobre -com una autèntica paparra- a una persona de la Federació Internacional que no ens en ha deixat pasar ni una i que ha insistit molt en que “todo tiene que salir perrfecto”. I en Ferran ha tingut que prendre la decisió. Jo aposto perquè en els equips serem:
Paola-Txabi-Mario-Giuseppe-Víctor-Estela. ... i dels altres sis, gaire bé segur que en Johaness i la Mercedes; els altres quatre que no m'atreveixo a dir els acabarà decidint en Ferran.

Sorpreses de última hora:
- Les tres banderes espanyoles NO porten l’escut constitucional; s’ha de resoldre aquest tema entre avui i demà, perquè la cosa “puede tener su miga” si les banderes pugen sense el escut (pot sonar a “sabotatge català”...).
- 32 de les prop de 150 banderes NO tenen les vores fetes per poder passar-hi las barres metàl·liques per poder-les fixar i hissar. També, entre avui i demà ha de quedar llest.

I ja em direu què us sembla aquest “glamourós uniforme” amb el que sortirem al podi (Belén: ja m’havia fet la foto, i pensava penjar-la, abans de llegir el teu comentari..).
Us semblarà una tonteria però, una de les coses que més em “flipa” d’això de ser voluntari, és el poder “campar a tus anchas” per l’estadi, per dins, i per fora, pujar, i baixar, viure “las entretelas entre bambalinas”, conviure en aquesta autèntica Torre de Babel amb centenars de tècnics, mecànics, operaris, periodistes, voluntaris ... i el poder fer-te, fins i tot, una foto des dels tacs de sortida de la cursa dels 100 metres de la recta de Tribuna... I ja ni us explico el què pot ser a partir de dimarts, creuant-te amb els atletes, podent xerrar amb ells, o berenant amb ells, o veient la tele amb ells a les àreas de descans... Prometo foto amb Marta Domínguez (...ja que no podré amb la Isinváyeva, perquè la rusa finalment ha decidit no venir als Campionats).

.