... a la verticalitat i tot seguit sortir corrent (i fent tot això en poc més de sis minuts !).Per “culpa” de voler veure tranquil·lament aquest vespre al BarçaÑa, el que he fet aquest matí és llevar-me a dos quarts de set, posar-me les sabatilles, la samarreta i els pantalons i (sense música, perquè encara no m’han resolt el tema dels auriculars la gent d’Apple) sortir a córrer pels voltants de casa, amb el sol més o menys lluint com a la foto.
Quina sort que tinc de poder viure al lloc on visc, i poder córrer al costat mateix de casa per entre parcs, bosc i jardins, sentint els ocells piulant i el gall de l’Església de la Magdalena dient-li fort a tothom, de bon matí:
-“ va nois, amunt, que ja és de dia... ! ”.
És com si visqués en un poble... però ben bé al costat mateix de Barcelona. Tot són avantatges.
He corregut per la zona durant uns 25 minuts, “incloent-hi en el menú” una nova pujada i baixada d’esglaons de l’escala del parc per reforçar quàdriceps (450 esglaons en total aquest cop). Cap a casa, dutxa i... a la lucha !.
Se m'ha fet ben estrany això de córrer tant de bon matí...
No hay comentarios:
Publicar un comentario