.
... y echo polvo me voy cayendo !.
... y echo polvo me voy cayendo !.
Collons, cóm m'he cansat avui, renoi !. Si dilluns parlava de “la sèrie” de la bici (els 10 quilòmetres en sèries de 9 i de 15) a partir d'avui parlaré (pel que fa al córrer) “el recorregut”, que no és altra que el que ja vinc fent sovint:
Esplugues-Tres Molinos-Parc Cervantes-Diagonal-Pl. Francesc Macià... i tornada; els gaire bé 9,3 quilòmetres. Quan parli de “el recorregut”, m'estaré referint a aquest.
Dir que, “de baixada” a Francesc Macià el temps ha estat de 25 minuts. I no m'he trobat bé, la veritat; feia molta calor (27 graus i sol intens tot i l'hora que era) m'he notat cansat, engarrotat... tant que m'he dit “fins a El Corte Inglés i mitja volta...”, però no, he continuat; “fins a l'Illa i mitja volta...”, però no, he continuat, tot i que continuava no anant bé. I, per acabar d'arreglar-ho, en estar fent estiraments a Francesc Macià, amb la cama dreta estirada sobre una tanque d'obres (a més de 90º amb respecta a la cama dreta) en voler baixar-la “se m'ha encallat” i m'he fotut una bona estrebada al quàdriceps... Uns minutets de repós i cap amunt, que fa pujada!. Val a dir que durant els 3 quilòmetres tres-cents metres de tornada per la Diagonal, he tingut que parar i caminar -en un parell d'ocasions, per un total d'uns 400 metres- per no acabar anant tota l'estona “al trote”. I tot i que, mentre hi arribava, m'he dit: “però de creuar el Parc Cervantes corrent, ni pensar-ho...”, l'he acabat creuant corrent cara amunt, esglaons finals inclosos i amb una remulladeta ràpida a la font per poder encarar l'últim quilòmetre fins a casa, en que -mentre el feia- m'he dit: “però de pujar corrent la rampa fins a arribar a casa, ni parlar-ne...”; però, finalment, també “me l'he cruspit” corrent cara amunt.
Però he acabat cansat, molt cansat i fos (jo i la calor, un amor impossible...). Per sort, havia previst la logística d'un modus genial: en sortir de casa ja he deixat a la gespa de la piscina la tovallola i el banyador; així doncs, en tornar ja no he pujat a casa sinó que he anat directament a la piscina: uns estiraments a la gespa, una dutxa d'aigua freda reparadora i una llarga capbussada a la piscina.
Ah! i avui ja he corregut amb el meu nou “uniforme berlinès”: de conya; els pantalons són molt i molt còmodes i la “samarreta imperio” també.
.
.
Perquè no corres per la Carretera de les Aigües que és molt fresqueta, a partir de les 8 dona l'ombra i prou planera?
ResponderEliminarJo hi vaig anar ahir i em sembla que avui hi torno.