Després de vuit dies “sin calzarme las zapatillas”, dissabte vaig sortir a córrer per Sant Julià, com jo mateix m’havia promès. I el que vaig fer va ser “un mixto” (que no és un “biquini” a Madrid) o sigui, pujar per la carena fins al Santuari de Puiglagulla, però no caminant a bon ritme com d’altres vegades: tres quartes parts de la pujada les vaig fer corrent. El resultat ? me’ls vaig cruspir -els 7 quilòmetres mal contats, de bon desnivell- en 35 minuts !. N’estic molt content de cóm em va anar tot: el tall del dit del peu no em va emprenyar gens, el genoll esquerra no es va queixar i el ritme constant portat va ser força intens. Vaig sortir a les set passades del vespre, encara amb sol, i vaig arribar bé de forces a dalt (la Marta, però, es va capficar en venir-me a recollir a dalt del Santuari, així que var ser un recorregut "només d'anada") tant que hagués pogut baixar corrent altra cop sense problemes (però ja he dit més d’un cop que -alguna vegada- m’acabaré fotent de cap baixant corrent, sol, des del Santuari). Avui, només una lleugera molèstia, habitual, al isquiotibial esquerra.Així doncs... tornem a la càrrega amb els entrenaments “running at Berlín” ! (al meu ritme, és clar...).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario