SANT TORNEM-HI… !!!

.

No és que avui no faci calor -que en fa i molta, i humitat- sinó que, tot i que inicialment no volia sortir a córrer, crec que em trobo bé de forces i he decidit fer-ho i repetir el mateix circuit d'ahir, però invertint l'ordre de les dues voltes: avui sortiré “pujant” els 440 metres de la dura rampa que va des de la rotonda de baix cap el cole alemán (la que acaba al quilòmetre 1), i la llarga pujada, més endavant -al final de la volta- que va altra cop fins a casa, i fer tot seguit la segona volta per la part “menys dura”, amb més "baixadetes" que dures pujades. En acabar, faré una comprovació dels temps en una i l’altra volta pel que respecta als temps que vaig fer ahir (11:40 i 12:25). En el mapa del vincle, podeu veure el recorregut (... i també casa meva !).
Me n’hi en vaig... Ara us ho explico.

Doncs, ja soc aquí... i rebentat !. Tot i que -via facebook- li havia dit a l'Alberto (que avui tenia dia de descans en el seu duríssim pla d’entrenament de cara a la Marató de Berlín) que intentaria completar tres voltes en lloc de les dues d'ahir, he optat finalment per fer-ne dues però incrementant el ritme, forçant-me. Així, si ahir la volta “hard”, de pujada cap el cole alemany la vaig fer en 12:25 avui la he fet ( i sense parar ni un sol metre) en... 11,20 !!!. Una passada !. La segona volta, en sentit contrari a la primera, i que jo -erròniament- menyspreuo, la vaig fer ahir -com a primera volta- en 11:40 i avui, en segona volta, en 12:40 (he tingut però que parar, gaire be 40 segons, perquè ha aparegut el típic “amago de rotet”, que puja i baixa, sense acabar de sortir i que no em deixava córrer ni respirar correctament). Què perquè dic que la menyspreuo ? Doncs perquè sempre parlo de la pujada cap el cole alemany i els seus 440 metres de pendent pronunciada i constant i en canvi no tinc en compte que, des de sota el pont de l’autopista i fins arribar gaire be al final del carrer del cole alemany són 800 metres de pujada continua, potser una mica menys “empinada”, però deu n’hi do cóm puja !.
Així que avui, rebentat, però content !.
Per cert, i no és per “posar les dents llargues” a ningú: és una passada acabar de córrer i poder llençar-te a la piscina de casa després d’haver fet els estiraments a la gespa del jardí (“la logística” prèvia em fa pasar per la piscina abans de sortir a córrer i deixar-hi "aparcades" a la gespa la tovallola, el banyador y les “chancletes”, així no haig de pujar a casa en acabar de córrer...).
Demà, descans... o bé aniré al club a fer bici i alguns exercicis de cames i braços.
Txabi... vas pel bon camí !.