.
Serà potser degut a la extrema sensibilització que tinc ara mateix pel tema “cerimònies”, però el cas és que ahir al vespre vaig sentir esgarrifances “en carne propia” quan, pujats ja al podi els tres primers classificats de la cursa de Moto GP de “Laguna Seca”-Califòrnia, i un cop hissades ja les tres banderes en lloc de sonar l’himne espaÑol per la nova victòria d’en Jorge Lorenzo, l'himne que va sonar va ser el d’Itàlia ... suposo que pel costum de que sempre guanya -guanyava- "Il Dottore" Valentino Rossi (per cert, ahir tercer, amb la cama feta pols, poc més d'un mes des del seu greu accidentamb rotura de tibia i peroné...); i els paios van trigar més del compte en adonar-se'n. Li va passar també a l'Alberto Contador l'any passat als Campos Elíseos quan va guanyar el seu segon Tour de França (peró aquell cop el que és va escoltar va ser l'himne danés !).
Collons ! veient i sentint això, assegut al sofà de casa vaig tornar a reviure, però aquest cop ben despert, el malson que us comentava l’altra dia que tinc des de fa nits: amb nosaltres allà plantats i quiets al podi, i tota la gent del Estadi mirant-nos (...i els milions de persones que ho estaran veient per televisió) veure cóm hem hissat una de les banderes o cap per avall, o mal col·locades en el ordre del podi...
No Txabi, no, tranquil que això a tu no et passarà (repeteix-t’ho un i mil cops: a mi això no em passarà, no em passarà, no em passarà, no em passarà, no em passarà, no em passarà...).
I aquesta nit, la gran festa de la Cerimònia d'Inauguració dels Campionats (en Ferran m'ha trucat per dir-me que m'ha aconseguit una entrada "de butaca" per poder veure-ho "com uns senyors").
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario