UN ALTRA MATÍ DE CURSA...

... i tornen a ser un cop més les set del matí i ja he esmorzat, però menys que de costum (cereals amb cafe -doble- amb llet i mel). Tot i l'hora que és, estic assegut escrivint això només amb els pantalons “berlinesos” ja posats, però encara sense la “samarreta imperio berlinesa” i, tot i així, una pel·lícula fina de suor, enganxosa, cobreix la meva pell; el Sol encara no llueix al cap-dalt, però ja ens està donant una idea del que serà el dia d'avui: calor, molta calor, i el que és pitjor, una xafogor espantosa (les condicions "ideals" per córrer...!).
Per cert, i per primer cop a l'història, BarçaÑa jugará una semifinal del Campionat del Món de Futbol (i, cosa estranya, aquest cop va marcar en David Villa). I “sorpresón” l'eliminació d'Argentina, no tant per l'eliminació en sí mateixa, com per la pallissa: Alemanya 4 – Marad-tina 0. Els alemanys seran els nostres rivals en semi-finals, en una reedició de la final del passat Campionat d'Europa...

(faig una pausa, me'n vaig a córrer i després reprenc la narració amb el desenllaç de la cursa; fins ara...)
..
NOMENCLATOR:

- MAQUIS, también conocido como la guerrilla o GE (Guerrilleros Españoles), fue el conjunto de movimientos guerrilleros antifascistas de resistencia en España que comenzó durante la Guerra Civil. El casi inmediato estallido de la Segunda Guerra Mundial sorprendió a gran parte de los excombatientes republicanos en territorio francés; muchos de ellos se incorporaron a la Resistencia francesa. A partir de 1944, con los ejércitos alemanes en retirada, muchos de estos guerrilleros reorientaron su lucha antifascista hacia España. Pese al fracaso de la invasión del Valle de Arán en ese año, algunas columnas consiguieron progresar hacia el interior y enlazar con las partidas que habían permanecido en el monte desde 1939.
- MAQUINISTA, centre comercial que organitza -ja per tercer any- “La Cursa de la Integració”: amb un recorregut o de 5 quilòmetres o de 10 quilòmetres, o el que és el mateix, donar una volta al circuit (fer un "MAQUI"), o donar-ne dues (fer un "MAQUINISTA"). Aquestes dues terminologies me les acabo d'inventar...
- MAKINAVAJA, conocido también como Maki, es el personaje protagonista de una historieta homónima creada por el dibujante español Ivà y que se publicaba semanalmente en la revista El Jueves. El personaje está inspirado en "Mack the Knife" (Mack Cuchillo en inglés), adaptación inglesa de "Mackie Messer" (Mackie Cuchillo en alemán), una conocida y versionada canción alemana cuya letra original, atribuida a Bertolt Brecht, relata las andanzas de un despiadado asesino de los bajos fondos; la canción se incluyó en la obra de teatro "La ópera de los tres centavos". Brecht se habría basado en MacHeath, personaje delictivo proveniente de la ópera de baladas inglesa "The Beggar's Opera", escrita por John Gay en 1728. En español, la canción de Rubén Blades "Pedro Navaja", popularizada en España también por la Orquesta Platería, es una revisión de este famoso bandido callejero de ficción.

i per fi....

- en MAQUI-TXABI: un paio que avui, fent-li més cas al cap que al cor, ha optat per fer un "MAQUI" en lloc de fer un "MAQUI-NISTA".

I és que a última hora, en l'últim metre del final de la primera de les voltes al circuit, he decidit sobre la marxa deixar-ho així, en una cursa de 5 quilòmetres, que he acabat en 24'35'', tot i que no he forçat gens el ritme, perquè en principi no pensava “plegar” a la primera volta i m'he quedat ua estona per la zona de meta veient arribar als “primeros espadas”, ex-olímpics, ex-campions d'Europa...

I bé. Ha estat una bona decisió el plegar, sense traumes, sense defalliments, sense quedar-me “xafat”... ("no hemos veido a este mundo a sufrir..."). M'he trobat, abans de la sortida, amb en Joan i la pel-roja i pigarda Ariana, amb en Vicenç (el “berlinés”) i una companya; amb en Paco (no el veia des de la cursa de Sant Vicenç dels Horts)... i amb un altra runner, que el tinc molt vist però del que no en sé el nom... i, en acabar elles la seva cursa, amb les meves dues “cobardes” favorites, les germanes Montse i Maria José (que avui “han punxat”, segons m'han comentat)

Ara bé, digueu-me “tiquis-miquis”, maniàtic... però amb aquestes noves Asics Gel Nimbus 10 “no hi corro bé”. D'acord, sí, vaig dir el mateix amb les Saucony quan començava a córrer amb elles, i ara en canvi hi estic encantat. Suposo que també amb aquestes necessito temps per acostumar-m'hi (sobre tot en l'encaix del peu al interior de la sabatilla). Si en començar a córrer amb les Saucony “notava” que el taló em tocava molt abans a terra en fer la petjada, amb aquestes Asics (apart del “no encaix” de la part interna del taló esquerra a la plantilla) la meva petjada és diferent: utilitzo tota la sola, des del taló a la punta (cosa que no és dolenta, perquè així m'impulso millor... però em costarà acostumar-m'hi, segur...).

Senyores, senyors... la temporada s'ha acabat !. I d'aquí a no rés... BERLÍN !!!.

.