Contra el que normalment és podia esperar després dels 15 quilòmetres d’ahir, em trobo de conya avui -molt i molt millor que després de qualsevol de les nombroses curses de 10 quilòmetres que he fet fins ara- sense cap tipus de les seqüeles físiques “tradicionals” (agulletes, rampes, tirons, dolor a les articulacions...). Es veu que el fet d’haver acumulat quilòmetres durant el mes d'agost sembla que comença a donar els seus fruits.Bé, Txabi, bé... aquest és el camí.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario