Res feia preveure, després de fer la sèrie d’ahir, que avui tornaria a córrer. I amb la intenció de fer una mica de “recuperació activa” però, sobre tot, de fer exercicis de reforçament de cames, me n’he anat cap al Club. Però...
No em pregunteu el perquè però al vestuari, després de pensar-ho un parell de segons, en lloc de calçar-me les Wilson (les que no faig servir per córrer) m’he calçat les Asics i he fet quelcom que mai, fins avui, havia fet:
m’he pujat a la cinta -a la avorrida cinta- i marcant una "velocitat ideal de marató berlinesa" (6:00 minuts el quilòmetre) he fet una tirada ininterrompuda de 15 quilòmetres en 1 hora i 29 minuts (i 1.290 caloríes...).
Sí, ja ho sé, aqui hi falta un minut, perquè 15 quilòmetres en cinta a 6:00 es fan en 1 hora 30 exactes; què ha passat ? doncs molt fàcil: és que a sobre, i “con un par”, el darrer quilòmetre l’he fet incrementant la velocitat a 5:00 el quilòmetre, com imaginant-me que, allà lluny, a l’altra costat del mirall, ja hi veia una imaginària Porta de Brandenburgo berlinesa... I tot això sense música !!! (m’he deixat l’iPod a casa, perquè en principi no anava a córrer).
Mai, ni de lluny, havia estat tant de temps corrent en cinta (és avorrit de collons... i ja ni t’explico fer-ho durant una hora i mitja !). I contra el que jo mateix em pensava he anat bé tota l'estona, molt bé: freqüència cardíaca i respiratòria gens descontrolada en cap moment i les meves cames també han aguantat bé, molt bé; potser una mica sobrecarregats els bessons i els soleus a partir del quilòmetre 8-9, però totalment suportable mentre corria (demà, ja veurem...). El que sí he tornat a sentir -i ja sembla quelcom crònic darrerament- és el dolor a la part baixa de la tíbia dreta, que -com sempre- ha desaparegut cap allà el quilòmetre 2,8 i després ja no ho ha tornat a fer, però lleument, durant uns centenars de metres del quilòmetre 11 al 12: és aquesta sensació de “com si em fallés la cama” que, per sort, em passa en quan s’ha escalfat el muscle. L’esquena, per contra, no m’ha molestat gens.
Estic satisfet, molt satisfet del entrenament d’avui (per lo inesperat i pel resultat); i fent cas a l’Albert m’acabo de cruspir un gran plat de pasta (per reposar els hidrats de carboni perduts) i de beurem gaire bé un parell de litres d’aigua mentre sopava (que s’afegeixen als altres quasi 2 -entre Aquarius i aigua- que ja m’he pres al Club en acabar de córrer i mentre estirava...).
Repeteixo el que deia al principi: digueu-me exagerat, però jo estic exultant, ja no tant pel què he fet (aquests 15 quilòmetres "del tirón", després de la -exigent per a mi- sèrie d’ahir) sinó per les sensacions, tant mentre corria com després de córrer.
Visto lo visto, no puc avançar què faré demà... tinc tant poc criteri !. I amb aquest mateix poc criteri, ves a saber tu què faré finalment diumenge a Sabadell: 10 quilòmetres? 15 ? la Mitja sencera...?.
..
No hay comentarios:
Publicar un comentario