Finalment ahir dissabte vaig sortir a córrer... i en bona hora se'm va ocórrer fer-ho !.
Van ser 8,6 quilòmetres intensos, però complicats. Anem a pams.
Vaig recordar que tots aquests dies aquí, a Sant Julià, havia corregut per muntanya, per camins de terra, amb pols, fang, pedres (ja haureu endevinat que m'encanta pujar fins a Puig- l'Agulla per la carena...). Així que tocava “fer una mica d'asfalt”.
Diversos errors en la sortida que vaig fer (aquests 8,6 quilòmetres des de casa, cap a Calldetenes, baixant fins a la cruïlla del Eix Transversal, anant per el ampli voral d'aquest fins gaire bé la sortida de Roda de Ter i mitja volta):
1- Eren les dotze del migdia, una hora “ideal” per córrer un 21 d'agost (per tant, vaig córrer amb handicap “S”... amb “S” de sol, de punyeter sol d'agost “en tóo lo alto”).
2- Vaig sortir a córrer sense gorra, el que em va obligar -de tornada- a enroscar-me la camiseta al cap (del tipus “beduino del desierto sin camello”) i córrer “a pecho descubierto” fins a casa (com en Murakami a la portada del seu llibre, per cert...).
3- No portava el crono, i per tant, no vaig poder saber el temps de l'anada (que volia controlar).
4- ... i el pitjor de tot: em vaig deixar l'iPod ! i això sí que era greu, perquè "jo no sé córrer" sense música; m'atabalen tant el soroll de les meves pròpies petjades, com el sentir-me la meva pròpia respiració.
Van ser 8,6 quilòmetres intensos, però complicats. Anem a pams.
Vaig recordar que tots aquests dies aquí, a Sant Julià, havia corregut per muntanya, per camins de terra, amb pols, fang, pedres (ja haureu endevinat que m'encanta pujar fins a Puig- l'Agulla per la carena...). Així que tocava “fer una mica d'asfalt”.
Diversos errors en la sortida que vaig fer (aquests 8,6 quilòmetres des de casa, cap a Calldetenes, baixant fins a la cruïlla del Eix Transversal, anant per el ampli voral d'aquest fins gaire bé la sortida de Roda de Ter i mitja volta):
1- Eren les dotze del migdia, una hora “ideal” per córrer un 21 d'agost (per tant, vaig córrer amb handicap “S”... amb “S” de sol, de punyeter sol d'agost “en tóo lo alto”).
2- Vaig sortir a córrer sense gorra, el que em va obligar -de tornada- a enroscar-me la camiseta al cap (del tipus “beduino del desierto sin camello”) i córrer “a pecho descubierto” fins a casa (com en Murakami a la portada del seu llibre, per cert...).
3- No portava el crono, i per tant, no vaig poder saber el temps de l'anada (que volia controlar).
4- ... i el pitjor de tot: em vaig deixar l'iPod ! i això sí que era greu, perquè "jo no sé córrer" sense música; m'atabalen tant el soroll de les meves pròpies petjades, com el sentir-me la meva pròpia respiració.
Total, que vaig arribar fet caldo al jardí de casa on, a la gespa, vaig fer una llaaarga sessió d'estiraments, ahir més necessaris que mai. Dir, però, que a la tornada -això sí, de manera intermitent- vaig fer uns 1,5 quilòmetres caminant a bon ritme però sense córrer (la pujada des del Eix i fins a la cruïlla, la pujada fins a Santa Margarida i un tros del tram final d'entrada a Sant Julià: tampoc era cosa de “destrossar-me”).
Vaig notar una cosa preocupant: corrent per asfalt vaig tenir la sensació de que les meves estimades “Saucony” han perdut amortiment, em “retruca” molt més la petjada als turmells i genolls sobre tot; té collons la cosa !: estava decidit a córrer a Berlín tot “aSauconyat” (sabatilles, pantalons, samarreta), però crec que a partir de demà hauré de sortir a córrer amb les meves noves Asics Gel Nimbus 10 , que gaire bé no he fet servir. Preocupant, perquè ja m'havia “acomodat”, i molt, a les Saucony. Però encara no està dita la última paraula...
Vaig notar una cosa preocupant: corrent per asfalt vaig tenir la sensació de que les meves estimades “Saucony” han perdut amortiment, em “retruca” molt més la petjada als turmells i genolls sobre tot; té collons la cosa !: estava decidit a córrer a Berlín tot “aSauconyat” (sabatilles, pantalons, samarreta), però crec que a partir de demà hauré de sortir a córrer amb les meves noves Asics Gel Nimbus 10 , que gaire bé no he fet servir. Preocupant, perquè ja m'havia “acomodat”, i molt, a les Saucony. Però encara no està dita la última paraula...
Per la tarde, la Marta “em va deixar tirat” en lo d'anar a San Pere de Casserres, així que -en moto- me n'hi vaig anar tot sol... i a ple sol (poc després de les cinc). Despistat, em vaig “saltar” la sortida un cop arribat ja a Roda de Ter, així que vaig decidir anar tirant, tirant... amb la intenció d'arribar-me fins a Rupit; però vaig aturar-me a Cantonigros amb l'esperança de poder sorprendre en Pau, ja que la seva família (després vaig saber que materna) estiueja allà des de fa molts anys. Després de preguntar per ell al bar del poble, em van indicar on era casa seva; però no hi va haver sort: l'avi Triadú em va dir, molt amablement, que “ni está ni se le espera”... però en català, és clar. Així que vaig girar cua de tornada i, ara sí, encertant al sortir de Roda amb el trencall per anar cap a Sant Pere de Casserres. Visita ràpida i cap a casa. Vaig arribar a Sant Julià amb temps suficient com per donar-me una refrescant dutxa, vestir-me i arribar a la festa de la B. Una nit perfecta d'ambient, temperatura, companyia, sensacions, emotivitat...
Per cert, oi que jo vaig dir ahir: “... i demà, Campions de la Super Copa” ? dons ho varem ser !.
I oi que vaig dir també: “el resultat: 4-0” ? i... quin va ser el resultat final ?.
Si es que....
Després de dinar, jo baixo en moto cap a Barcelona i la Marta amb el cotxe, carregade amb totes les maletes.
Per cert, oi que jo vaig dir ahir: “... i demà, Campions de la Super Copa” ? dons ho varem ser !.
I oi que vaig dir també: “el resultat: 4-0” ? i... quin va ser el resultat final ?.
Si es que....
Després de dinar, jo baixo en moto cap a Barcelona i la Marta amb el cotxe, carregade amb totes les maletes.
"Collite de llibres" d'aquestes gaire bé tres setmanes:
- "La caja negra" - Amos Oz
- "Lo que esconde tu nombre" - Clara Sánchez
- "De qué hablo cuando hablo de correr" - Haruki Murakami
... i les 243 primeres pàgines (de les 1.097 que te) de:
- "Dime quién soy" - Julia Navarro, que te molt bona "pinta" (i molt bona i unànime crítica) i que, a sobre, m'ajudará "a fer bíceps", perquè... collons cóm pesa el llibre !.
Aquestes vacances d'estiu 2010 -fase 1- ja s'han acabat !.
.
Me había perdido este post....y??? ¿Qué tal la caja negra???
ResponderEliminarA ver si es verdad que te funciona lo de los comments.