- Dimecres, 11 d'agost:
Després d'arribar ahir a Sant Julià i apuntar-me, per un dia, al “dolce fer niente”, avui ja tocava “posar-s'hi en serio”.
Sota un sol de justícia, a les cinc -després de la primera llarga siesta de la temporada sota l'avet immens del jardí- ja estava a l'entrada del camí de can Solà per començar la pujada per la Carena fins al Santuari de Puiglagulla (els gaire bé 5 quilòmetres mal comptats “campo a través” i cara amunt); avui, però, ho he fet caminant, a bon ritme, però caminant (47 minuts); en arribar a dalt he fet una paradeta de 2 minuts i tot seguit he enfilat la “trencaquàdriceps”, o sigui, la carretera asfaltada de baixada des del Santuari, de forta pendent fins a Vilalleons. He acabat fent els 5,2 quilòmetres des del Santuari fins a l'entrada de Sant Julià en uns molt més que acceptables 25:20 després “d'haver-me fet” prèviament la carena. Però, la veritat, estic fos !.
Per ser el primer dia, això de fer deu quilòmetres tant “durillos”, i amb sol, no sé si ha estat la millor de les idees per començar...
Demà dijous, descans. Divendres, "sant tornem-hi".
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario