- Dilluns, 16 d'agost
Realment, lo d'ahir diumenge va ser la exaltació pura i dura del més estricte “dolce fer niente”: no vaig fotre ni brot en tot el dia, perquè vaig estar tot el dia a la piscina (llegint, prenent el sol matí i tarde, banyant-me, “siestejant”...). I a sobre, degut “a aquest l'esgotament que portava de tanta activitat”, a les deu del vespre ja estava al llit, llegint una estona i endormiscant-me ja al cap de deu minuts de llegir un dels capítols finals d'una novel·la que us recomano (“Lo que esconde tu nombre”, de Clara Sánchez, editorial Destino i Premi Nadal 2010). Per cert, la recomanació de “la Moli” del llibre “La caja negra” de Amos Oz és també altament recomanable: estrany, diferent, però recomanable.
Com que l'ungle del peu ja no m'emprenya, aquesta tarde em toca ja sortir a córrer altra cop: accelerant el ritme, el que intentaré fer avui serà pujar i baixar corrent per la carena fins a Puig-l'Agulla; altra cop els homes del temps “l'han cagat” dient que avui fotria fresca i núvols (i amb pluja fins i tot), que són les condicions -per a mi al menys- ideals per córrer; però el matí s'ha llevat frescot, sí, però amb un sol de collons... així que no sortiré a córrer fins la tarde.
Realment, lo d'ahir diumenge va ser la exaltació pura i dura del més estricte “dolce fer niente”: no vaig fotre ni brot en tot el dia, perquè vaig estar tot el dia a la piscina (llegint, prenent el sol matí i tarde, banyant-me, “siestejant”...). I a sobre, degut “a aquest l'esgotament que portava de tanta activitat”, a les deu del vespre ja estava al llit, llegint una estona i endormiscant-me ja al cap de deu minuts de llegir un dels capítols finals d'una novel·la que us recomano (“Lo que esconde tu nombre”, de Clara Sánchez, editorial Destino i Premi Nadal 2010). Per cert, la recomanació de “la Moli” del llibre “La caja negra” de Amos Oz és també altament recomanable: estrany, diferent, però recomanable.
Com que l'ungle del peu ja no m'emprenya, aquesta tarde em toca ja sortir a córrer altra cop: accelerant el ritme, el que intentaré fer avui serà pujar i baixar corrent per la carena fins a Puig-l'Agulla; altra cop els homes del temps “l'han cagat” dient que avui fotria fresca i núvols (i amb pluja fins i tot), que són les condicions -per a mi al menys- ideals per córrer; però el matí s'ha llevat frescot, sí, però amb un sol de collons... així que no sortiré a córrer fins la tarde.
Aquest matí, festivitat de Sant Roc -copatró de Sant Julià de Vilatorta- hem tingut la tradicional cerimònia religiosa a la seva restaurada mini-ermita... més plena aquest any que mai per dins i per fora: serà perquè, en acabar la cerimònia, hi ha una “xocolatada amb xurros” a l'esplanada del costat preparada i servida gratuïtament, ni més ni menys, que per en Nando Jubany, del restaurant “Can Jubany”, guardonat des de ja fa anys amb una estrella Michelin ?; sincerament, jo crec que sí (perquè aquí a Sant Julià, quan prenem xocolata amb xurros, no en prenem una de qualsevol...).
Ah! ... vaig dir 2-1 i finalment el resultat va ser de 3-1 ( ...però vaig encertar en el gol de l'Slatan); així que dissabte toca remuntada i ...a patir !.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario