UNA ALTRA FORMA DE FER “IN CRESCENDO'S”...

Dilluns va ser un “in crescendo” de ritme; avui ha estat un “in crescendo” de quilòmetres pel que fa a dilluns: he fet, a la cinta, una mini-cursa de 8 quilòmetres a “ritme constant ideal de Marató” o sigui, a un ritme constant de 5 minuts per quilòmetre. He tingut que fer, però, una parada “tècnica” de dos minuts al quilòmetre 5 perquè m'estava -literalment- deshidratant: quina calor que he passat avui corrent al club !, quin tip de suar la samarreta ! (mai, mai en ma vida havia suat tant i tant...). Per cert que en aquesta “parada tècnica” he pogut comprovar -un cop més- que tinc seriosos problemes per beure líquid: gaire bé impossible fer-ho corrent però avui, que ho he fet “parat”, els problemes els he tingut quan he tornat a la cinta a córrer per completar els últims 3 quilòmetres de la sèrie, amb l'Aquarius pujant-me i baixant-me -com gaire bé sempre- per l'esòfag, sense acabar de assentar-se al estómac. No sé cóm resoldre aquest tema, però ho hauré de fer... i aviat, perquè hidratar-se en cursa és vital.
Acaba de començar el partit del Trofeu Gamper... amb llum de dia! ;recordo que, “en mis tiempos”, quan eren els "Gamper de bocata i cervessa" i el disputaven quatre equips en dues jornades consecutives, el partit del Barça de la primera de les jornades començava, com a molt aviat, a las 22,30.
Demà dijous "le daré descanso a este cuerpo serrano que Dios m'ha dao"; apart de que ho agrairé, serà perquè m'he regalat dues entrades per anar amb la Marta a veure... Toy Story-3 ! (sí, la de dibuixos animats... què passa?).

.