CIÀTICA en versió “MIRA CÓM ET VACIL·LO”…

Aquest matí, només llevar-me, i ben d’horeta, escrivia:

-“Això ja va millor!!! Avui només una lleugera molèstia... a veure si aguanta així tot el dia”.

La lleugera molèstia ha desaparegut per complert al cap de poca estona; he fet 88 quilòmetres en moto, he visitat clients, he estat al despatx... i, passades ja les set del vespre he escrit:

- “S'ha acabat la crisis !!! (... la de la meva ciàtica vull dir)”,

i és que ni jo mateix m’ho creia: ni rastre de molèstia alguna. Així que me n’he anat cap el Club a estirar una mica, com em recomanava Alicia. I té collons la cosa: assegut a la banqueta del vestuari, i mentre em feia el nus dels cordons de la sabatilla... latigazo !, una punxadeta a la natja esquerra (altra cop !); lleugera però “mosquejant”. M’he aixecat, he caminat cap a la porta i, al cap d’uns segons, un altra punxadeta; he pujat les escales fins a la sala de fitness amb lleugeres molèsties (altra cop !), però creia que no seria res, després de tot un llaaaaarg dia sense donar senyals de vida la meva punyetera ciàtica. I m’he dit:

- Va Txabi, que tu pots...

i m’he pujat a la cinta, a ritme molt suau, i he començat a trotar... durant uns 250 metres !. El dolor a la natja, les punxades, han tornat i ja no hi havia qui corres. Merda !. He provat amb la bici, i aquí en canvi cap problema (he fet 11 quilòmetres i mig) i després he estat una bona estona estirant... però amb la natja “tocada”, com ara mateix.

Sant Antoni continua en el aire si això no canvia d’aquí a diumenge... que em sembla que no en té cap pinta.

Aquesta ciàtica “m’està vacil·lant”... i ja en començo a estar fins els pebrots (apart de que ja porto una setmana amb el meu cocktail d’antiinflamatoris, relaxant muscular i protector d’estómac, que tampoc pot ser gaire bo...).

“S’admeten apostes: correrà en Txabi la cursa d’aquest diumenge ?”. La solució, evidentment, el mateix diumenge...

( C.C.  120  )

.