... és diumenge, és un quart de vuit del matí, ja he esmorzat (1), ja m'he vestit i aquí estic, fent temps per marxar cap a la Cursa de Sant Antoni. Deixant a un costat el gaire bé anecdòtic “divertimento” de la Sansi de Lloret del mes de desembre, no tornava a sentir aquest pessigolleig previ a una cursa des de la Marató de Donosti; gaire bé 2 mesos sense córrer una cursa !.
El matí s'ha llevat, com es preveia, fresc, moooolt fresc. Baixaré en cotxe fins ben aprop la línia de sortida-arribada i allà assegut faré temps fins a l'hora de trobar els companys i d'arrancar a córrer. L'esquena ? Rés, ni rastre de dolor. Ara només caldrà veure què tal responen les meves cames després de 9 dies sense fotre ni brot.Ens retrobem a la tornada.
Cóm m'agrada competir (2)... cóm m'agraden les curses !.
(1) Rés de torrades amb pernil; ja em limito, només, a un gran vol de cafè -doble- amb llet i cereals i a emportar-me'n un plàtan (per allò de la pèrdua de sals) per menjar-me'l una mica abans de la sortida...
(2) Si ara mateix tingués que sortir a córrer per entrenar, no ho faria ni de conya...
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario